Aquest any hem canviat el "modus operandi" de les nostres vacances.
Per instàncies del meu home (tot i les meves mandres i reticències), a finals de juliol vem agafar els trastets per passar una setmana al poble amb els seus parents.
A mi no em venia gens de gust per varis motius: massa gent sota el mateix sostre, l'exagerada calor de la vall de l'Ebre, les infraestructures que necessita el peque...però, per tal de no provocar el nostre divorci, finalment vaig cedir.
Si bé la primera nit jo hagués marxat cap a casa (hogar dulce hogar), a partir del segon dia ens vem deixar portar per una rutina prou suportable que orbitava entorn el petitó (i el mètode Es tivill que estàvem posant en pràctica).
Ens despertava cap a les 8 i teta. Esmorzavem els grans i cap a quarts d'onze a la piscina. Tornàvem a les 12 i el puré. Dinàvem nosaltres i amb una mica de sort ell es deixava adormir. Ens atontàvem davant de la tele fins l'hora de la fruita. Llanguejavem pels sofàs fins per allà les 19, que tornàvem a sortir. A la banyera per refrescar-lo i a quarts de nou els cereals + teta anestèsia. Bona nit cargol.
Va plorar la primera nit i després com una seda. Potser es despertava i bramava menys d'un minut. Un parell de nits fins i tot vem "gosar" sortir sols a fer una orxata.
Però el que es diu unes vacances revigoritzants i per desconnectar doncs no ho van ser pas.
Em pregunto quants anys caldran per tornar-les a tenir...
dijous, 26 d’agost del 2010
dissabte, 14 d’agost del 2010
Nine months
Com passa el temps...! Ja porta tant a fora com a dins de la meva panxona!
El cert és que han passat tantes coses des del dia que el "vam" fer!
No m'ho podia imaginar quan ens avisaven de com canviarien la situació: ho has de viure.
Hi ha estones de tot i per tots els gustos però...that's life!
De vegades trobo a faltar la meva vida despreocupada d'abans, entrant i sortint al nostre aire, només era cosa de dos.
O quan podia passar hores fent el què em vingués de gust: llegint, cosint, passejant, traginant amb les plantes...
Ara me n'adono i valoro tant els moments quan m'hi puc dedicar!
Però, encara que soni a tòpic, el somriure del meu fill és la cosa més meravellosa del món...
(Una cosa no treu l'altra!)
El cert és que han passat tantes coses des del dia que el "vam" fer!
No m'ho podia imaginar quan ens avisaven de com canviarien la situació: ho has de viure.
Hi ha estones de tot i per tots els gustos però...that's life!
De vegades trobo a faltar la meva vida despreocupada d'abans, entrant i sortint al nostre aire, només era cosa de dos.
O quan podia passar hores fent el què em vingués de gust: llegint, cosint, passejant, traginant amb les plantes...
Ara me n'adono i valoro tant els moments quan m'hi puc dedicar!
Però, encara que soni a tòpic, el somriure del meu fill és la cosa més meravellosa del món...
(Una cosa no treu l'altra!)
divendres, 13 d’agost del 2010
El bitxet
Des de fa 1 mes que el peque s'ha "activat".
Encara no gateja però ni el seu pare ni jo ha varem fer: vam passar directament a caminar.
Li encanta posar-se dempeus (arrepenjat on sigui) i veus que et mira tot cofoi i satisfet de la seva fita!
A la seva catifa de jocs, s'estira fins a cotes impossibles per agafar coses. I ara comença a aixecar el cul i quedar-se recolzat amb les cames (però no té molt clar què més fer) i la majoria de cops torna a seure o acabar panxa a terra, cridant frustrat.
Si el tenim agafat a sofà i veu un mando (de la tele, del toldo, del Dvd...) s'hi llença de cap, fent propulsió amb les cames, aliè al perill.
També fa molta gràcia quan li donem el menjar assentadet al Bumbo i intenta agafar qualsevol cosa que hi hagi al seu abast i sembla mentida fins on allarga!
Bé, les mil-i-una que expliquen tots els pares.
I això que encara no es mou autònomament!
Quan pugui decidir lliurement les seves incursions exploradores li haurem de posar un guardaespatlles!
Encara no gateja però ni el seu pare ni jo ha varem fer: vam passar directament a caminar.
Li encanta posar-se dempeus (arrepenjat on sigui) i veus que et mira tot cofoi i satisfet de la seva fita!
A la seva catifa de jocs, s'estira fins a cotes impossibles per agafar coses. I ara comença a aixecar el cul i quedar-se recolzat amb les cames (però no té molt clar què més fer) i la majoria de cops torna a seure o acabar panxa a terra, cridant frustrat.
Si el tenim agafat a sofà i veu un mando (de la tele, del toldo, del Dvd...) s'hi llença de cap, fent propulsió amb les cames, aliè al perill.
També fa molta gràcia quan li donem el menjar assentadet al Bumbo i intenta agafar qualsevol cosa que hi hagi al seu abast i sembla mentida fins on allarga!
Bé, les mil-i-una que expliquen tots els pares.
I això que encara no es mou autònomament!
Quan pugui decidir lliurement les seves incursions exploradores li haurem de posar un guardaespatlles!
dijous, 12 d’agost del 2010
El mètode E
Després de 8 mesos sense dormir més de 4 hores d'una tirada, motivats per una nit especialment mogudeta, el meu home i jo vam decidir de provar el mètode E. No perdíem res i la meva salut mental s'estava degradant per moments!
Vaig agafar de la Biblio el llibre del Dr. E stivill. Quan el peque era petit, m'havia llegit la guia ràpida però aquest cop vaig agafar el seu best-seller "Nen, a dormir".
Ens el vam llegit tots dos, ens vam convèncer i vam decidir dur-lo a terme. Era mal moment doncs al cap de 3 dies marxàvem de vacances "al país de la calor", a una casa plena de parents poc avesats a deixar plorar un bebé. Però vam tirar pel dret.
A casa, les dues primeres nits van ser durillas. El nen es va despertar uns 3 cops i va plorar un màxim de 30 minuts abans de tornar a adormir-se. En cada ocasió vam seguir estrictament la taula de temps. Va costar una mica al començament però ho vam resistir.
Al marxar de vacances i canviar-lo d'habitació i de bressol va tenir una altra nit dolenta però després ja va estar: dormia tota la nit d'una tirada.
He de reconèixer que no ho hem fet del tot bé.
Les migdiades, si dorm sol, les segueix fent de mitja hora i li deixem passar, potser perquè ja estem satisfets del què dorm a la nit...
I normalment a la nit se m'adorm a la teta, cosa que tampoc hauria de ser...
Així doncs, el què va aprendre el nostre fill és que a la nit si es desperta s'ha de tornar a adormir perquè no hi ha cap teta per mamar ni caps braços que el bressolin.
I això, pels seus pares, ja és un gran què.
Vaig agafar de la Biblio el llibre del Dr. E stivill. Quan el peque era petit, m'havia llegit la guia ràpida però aquest cop vaig agafar el seu best-seller "Nen, a dormir".
Ens el vam llegit tots dos, ens vam convèncer i vam decidir dur-lo a terme. Era mal moment doncs al cap de 3 dies marxàvem de vacances "al país de la calor", a una casa plena de parents poc avesats a deixar plorar un bebé. Però vam tirar pel dret.
A casa, les dues primeres nits van ser durillas. El nen es va despertar uns 3 cops i va plorar un màxim de 30 minuts abans de tornar a adormir-se. En cada ocasió vam seguir estrictament la taula de temps. Va costar una mica al començament però ho vam resistir.
Al marxar de vacances i canviar-lo d'habitació i de bressol va tenir una altra nit dolenta però després ja va estar: dormia tota la nit d'una tirada.
He de reconèixer que no ho hem fet del tot bé.
Les migdiades, si dorm sol, les segueix fent de mitja hora i li deixem passar, potser perquè ja estem satisfets del què dorm a la nit...
I normalment a la nit se m'adorm a la teta, cosa que tampoc hauria de ser...
Així doncs, el què va aprendre el nostre fill és que a la nit si es desperta s'ha de tornar a adormir perquè no hi ha cap teta per mamar ni caps braços que el bressolin.
I això, pels seus pares, ja és un gran què.
divendres, 9 de juliol del 2010
De calors i altres neures
Ni el peque ni la mamma portem gaire bé aquestes calors.
Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...
El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...
Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!
Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...
El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...
Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!
dilluns, 5 de juliol del 2010
La panera dels tresors
Des de que el peque s'aguanta assegut que es passa hores i hores investigant els objectes que li poso en una capsa. S'hi entreté més estona que amb les seves joguines! Agafa per exemple una tapa de pot de vidre i se la mira, se la menja, la mossega, se la canvia de mà, la pica contra el terra, la pica contra un altre objecte i finalment la llança i mira on cau.
M'ho passo pipa observant-lo, és tan tendre, tan innocent, tan guapo...Amor de mamma!!
divendres, 2 de juliol del 2010
Pisciniki
Tot el més de juny que hem anat a matronatació amb el peque.
Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).
La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...
Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!
Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...
Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).
La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...
Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!
Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)