Pàgines

dijous, 1 de desembre del 2011

Una mama que fa història?

Des de que van passar-me el premi (Merci Euphorbia) he estat donant-hi voltes.
I m'he decidit per aquest record genèric.

Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.

Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors.  I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?

Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...

dilluns, 21 de novembre del 2011

Converses amb el termòmetre

Hem passat amb el peque la pitjor febrada de la seva vida. Fins i tot m'he vist parlant a les 4:00 del matí amb un termòmetre...(i el meu home dormint plàcidament al mateix llit)

Ja m'ho deien que el primer any de guarderia seria per enfortir el seu sistema immunològic però jo no estava preparada per veure pujar dècima a dècima la seva temperatura fins a 40,6ºC. Em vaig espantar tant que el nen va anar a parar a la banyera amb una ració generosa de Dalsy !


Resulta que tenia unes angines esplendoroses decorades amb perfectes plaques de pus. Pobret meu, és el segon pot de Clamoxyl que es pren des de que va nèixer!

Per postres també li ha sortit una granissada ben vermella a les cametes, panxolina i mans. Diuen els metges que es segurament és vírica i que pot estar (o no) associada a les angines. Però no li fa picor i això ens aconsola.

En resum, que la setmana post-celebració va ser per oblidar (nits sense dormir, malmenjar, febre pujant i baixant) i  ves a saber quan tornarà a la guarderia  (tres setmanes perquè marxin els granets?).

No crec que mai m'acostumi a la impotència que em provoca veure el meu fill malalt i haver d'esperar a que els seus glòbuls blancs facin la feina tots solets. Ja ens va avisar l'Alba d'En are: "Tenir un fill i començar a patir"!!!!

dilluns, 14 de novembre del 2011

Doble celebració

Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!

A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!

 El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)

Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).

Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.

Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...




dissabte, 5 de novembre del 2011

El portador

El peque s'ho ha passat molt bé a la guarde celebrant tot això de la Castanyada.
Els hi van fer titelles, es van disfressar, els va visitar la Maria Castanyera i van menjar castanyes.

També va portar una titella de la Maria Castanyera pintada per ell (com s'ho curra la mestra!) i ara cada dia cantem i coreografiem "Quan ve el temps de collir castanyes..." (seguríssim que els veïns n'estan assabentats...).

Pel superpont, el peque portava uns dies que no volia menjar. Igualment vam anar a celebrar la castanyada a casa d'uns amics amb 2 peques més i s'ho va passar pipa...però aquella mateixa matinada els virus intestinals van atacar-nos al meu home (nivell 3) i a mi (nivell 2) i al matí, sense esma de cuidar el peque, vaig trucar a casa meva perquè se l'emportessin. Vam passar un dia dels difunts bastant fotuts del llit al sofà i del sofà al llit ( i no gaire lluny del WC!) i a les 18 de tarda ma mare em truca i em diu "Te'l porto que no m'aguanto! El teu pare està igual i ta germana ho ha tret tot").
Així que sembla que el peque va ser capaç tot solet de repartir petonets i virusets per tota la família i observar com quèiem com mosques. Com va dir ma germana: "És el portador!"

dilluns, 26 de setembre del 2011

El primer de la temporada

El farmacèutic li va dir a ma mare que els nens es refredaven una mitjana de 8 vegades a l'any. Doncs nosaltres ja hem pescat el primer!

El peque va començar un dijous la guarde i a la setmana li baixaven unes candeleres que enlloc de portar-lo al cole,  vam desviar-nos a casa els meus pares. En aquell moment vaig començar l'"operació oscillococcinum" (anicets pel matí i pel vespre durant 3 dies). I almenys la cosa no ha evolucionat a febre i tos i avui ha tornat a la guarde.

Però m'he quedat de pedra quan he llegit fa una estona a la Wikipèdia que el medicament aquest està fet a partir de fetge i cor d'ànec!!!! Ecs!  Jo em pensava que homeopatia eren plantes i resulta que és aquesta porqueria?  Però si m'ho va recomanar un pediatra i tot!
Vosaltres el coneixíeu? Hi creieu? Us funciona o ha funcionat? Què en faig de les 8 caixes que vaig comprar a Andorra?

divendres, 16 de setembre del 2011

Ben panxo

El peque porta 2 dies anant a la Guarde i tal com sospitàvem, es queda allà tan panxo!

Ahir el va portar ma mare a les 9:30, i tan bon punt va veure les joguines de la classe se n'hi va anar a investigar. La mestra li va dir que es despedís i es veu que ni li va fer cas. Quan va tornar al cap d'una hora, el va trobar cagat i rebossat de sorra, dins d'una caseta del pati "...i feina vaig tenir per fer-lo sortir!". No volia pas marxar!
Avui l'ha acompanyat el meu pare i tres quarts del mateix. La mestra li ha dit que allarguéssin una mica i per allà les 11 l'han anat a buscar. Un altre cop estava ben cagat i tan panxo, jugant amb un microones que fa soroll i tot. Ma mare ha demanat si jugava amb els altres nens i es veu que no, que de moment només observa i es fica per tot arreu investigant (també a les altres classes), però que és normal.
Estic contenta per ell, espero que la cosa no canviï curs més enllà!
I potser que només amb dos dies tingui més ganes de de repetir les coses i de parlar ??? A mi m'ho sembla!
(To be continued)

diumenge, 11 de setembre del 2011

7 cosetes sobre jo


Finalment recolliré el premi al blog més versàtil (gràcies Onavis) -en tinc d'altres premis pendents però ara em fan mandra...potser algun dia sense idees?)

1er: Visc al poble on vaig nèixer i a 5 minuts de casa dels meus pares.

 2on: He treballat d'hostessa, dependenta, caixera, administrativa, programadora i ara faig de professora.

3er: Vaig conèixer al meu home a Lleida.

4rt: Tinc una germana 13 anys més petita que jo.

5è: Vaig gairebé un cop per setmana a la Biblioteca: sóc una devoradora de llibres!

6è: M'agrada fer coses amb les mans: punt de creu, pintar, fer felicitacions, cuidar les plantes, fer massatges...

7è: En el seu moment em van marcar "El club de los poetas muertos" i "El Alquimista".

Bona Diada a totes! I demà a les 19:00 davant dels Ajuntaments per defensar el català!