"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".
Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.
Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.
Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...
diumenge, 17 de febrer del 2013
dijous, 14 de febrer del 2013
Embolcall origami
Dilluns va ser el cumple de la meva veïna i com és tan maca li vaig fer un panda de feltre a mode de penjoll.
I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).
Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!
I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).
Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!
dimarts, 12 de febrer del 2013
Entrevista amb la mestra de P3
Vem fer la primera entrevista de P3 amb la mestra del peque, la Rosa.
La Rosa va ser mestre meva de català i francès de 6è a 8è. Recordo que ens portava tots ben rectes! Els seus mètodes no eren especialment innovadors. Recordo els exercicis repetitius de francès, escrivint moltíssim, repetint les mateixes frases canviant subjecte o complements: avorrits o no em van servir per interioritzar les conjugacions dels verbs francesos abans dels 13!
Ens va explicar que amb la implantació de la ESO li van donar l'opció de passar-se a l'institut i ella, veient com pintaven les coses i com pujaven els nens, va retrocedir amb els més petits. "Els darrers cursos que vaig fer a 7è i 8è ja rebia unes respostes i unes actituds que no m'agradaven gens".
Remarco que està parlant de 3 cursos per sota del meu, és a dir, dels nascuts a començaments dels 80. La cosa es remunta a fa uns quants anys!
"A mi que no em diguin que el fracàs és escolar, el fracàs és de la societat!". Coincidim totalment amb ella. "Amb els petits m'ho passo genial i encara creuen".
Diu que la classe del peque és molt maca, que s'hi treballa molt bé. Que el peque és tímid però que quan ha de parlar, parla i que quan necessita alguna cosa, la demana. Que és treballador i que gaudeix aprenent i escoltant. Que té amics i que quan hi ha alguna "juergueta" també s'hi apunta i que ja està bé. Que al ser dels petits de la classe i petitet de mida, sembla més indefens del que realment és i s'espabila prou bé tot sol.
O sigui que amb el meu home vem babejar molt. I que duri!!!
La Rosa va ser mestre meva de català i francès de 6è a 8è. Recordo que ens portava tots ben rectes! Els seus mètodes no eren especialment innovadors. Recordo els exercicis repetitius de francès, escrivint moltíssim, repetint les mateixes frases canviant subjecte o complements: avorrits o no em van servir per interioritzar les conjugacions dels verbs francesos abans dels 13!
Ens va explicar que amb la implantació de la ESO li van donar l'opció de passar-se a l'institut i ella, veient com pintaven les coses i com pujaven els nens, va retrocedir amb els més petits. "Els darrers cursos que vaig fer a 7è i 8è ja rebia unes respostes i unes actituds que no m'agradaven gens".
Remarco que està parlant de 3 cursos per sota del meu, és a dir, dels nascuts a començaments dels 80. La cosa es remunta a fa uns quants anys!
"A mi que no em diguin que el fracàs és escolar, el fracàs és de la societat!". Coincidim totalment amb ella. "Amb els petits m'ho passo genial i encara creuen".
Diu que la classe del peque és molt maca, que s'hi treballa molt bé. Que el peque és tímid però que quan ha de parlar, parla i que quan necessita alguna cosa, la demana. Que és treballador i que gaudeix aprenent i escoltant. Que té amics i que quan hi ha alguna "juergueta" també s'hi apunta i que ja està bé. Que al ser dels petits de la classe i petitet de mida, sembla més indefens del que realment és i s'espabila prou bé tot sol.
O sigui que amb el meu home vem babejar molt. I que duri!!!
Etiquetes de comentaris:
entrevista,
escola,
mestra,
P3
diumenge, 10 de febrer del 2013
Carnaval descafeïnat
Doncs aquest any m'ha tocat un Carnestoltes descafeïnat: què hi farem, l'any vinent segur que serà millor!
Resulta que vem arribar al punt de partida una mica tard i vem estar col·lapsats entre milers de persones en un creuament de camins. Després d'una hora sense arrancar, jo agobiada per les empentes i amb el nen a coll per por que el xaféssin, decideixo sortir d'allà i reunir-me amb la colla a una plaça propera quan la rua ja estés en marxa.
Fem tota la volta per carrers poc transitats. Quan els espero, el nen em demana braços per veure millor la desfilada. I se m'adorm!! El vaig dur a casa i després vaig anar a la recerca dels vaquers però l'aglomeració de gent era increible i jo sense mòbil, vaig optar per esperar a que passéssin. El fred em va fer desistir i me'n vaig tornar cap a casa a entrar en calor. Un altre any serà...
Resulta que vem arribar al punt de partida una mica tard i vem estar col·lapsats entre milers de persones en un creuament de camins. Després d'una hora sense arrancar, jo agobiada per les empentes i amb el nen a coll per por que el xaféssin, decideixo sortir d'allà i reunir-me amb la colla a una plaça propera quan la rua ja estés en marxa.
Fem tota la volta per carrers poc transitats. Quan els espero, el nen em demana braços per veure millor la desfilada. I se m'adorm!! El vaig dur a casa i després vaig anar a la recerca dels vaquers però l'aglomeració de gent era increible i jo sense mòbil, vaig optar per esperar a que passéssin. El fred em va fer desistir i me'n vaig tornar cap a casa a entrar en calor. Un altre any serà...
dijous, 7 de febrer del 2013
Pissarra magnètica
El peque em va sorprendre l'altre dia reproduint una imatge a la pissarra magnètica.
És el primer cop que per iniciativa pròpia tria una targeta i la fa.
Abans li havies d'anar fent que s'hi fixés o bé jugava amb les peces posant-les com ell volia (cosa que va fer una estona després) i després interpreta el dibuix que ha fet "mira mama, un elefant" per exemple.
Cada cop m'agrada més aquesta joguina!
És el primer cop que per iniciativa pròpia tria una targeta i la fa.
Abans li havies d'anar fent que s'hi fixés o bé jugava amb les peces posant-les com ell volia (cosa que va fer una estona després) i després interpreta el dibuix que ha fet "mira mama, un elefant" per exemple.
Cada cop m'agrada més aquesta joguina!
dijous, 31 de gener del 2013
Jo també vaig prendre D.i.a.ne
Resulta que durant uns 5 anys vaig pendre píldores anticonceptives per prescripció del meu ginecòleg.
No és que tingui acné sever però no tinc un cutis de porcel·lana.També sóc peludeta i tinc ovaris poliquístics. Per això i per no quedar-me embarassada, em va receptar D.i.a.n.e.35.
Recordo que el prospecte del medicament era molt gruixut i que dubtaves de prendre't la pastilla si el començaves a llegir. Per això la notícia no em va estranyar gens.
O sigui que ara, a més de fer broma sobre els diners malgastats en mètodes anticonceptius també hi podrem afegir el risc de poder-la palmar. I jo tan ipanxa.
Em pregunto si el meu metge ho sabia (estudis des del 2002!) i va despreciar la possibilitat de que jo tinguès un trombo. Em pregunto si el fet que fos una farmacèutica important té alguna cosa a veure amb el tema...
No és que tingui acné sever però no tinc un cutis de porcel·lana.També sóc peludeta i tinc ovaris poliquístics. Per això i per no quedar-me embarassada, em va receptar D.i.a.n.e.35.
Recordo que el prospecte del medicament era molt gruixut i que dubtaves de prendre't la pastilla si el començaves a llegir. Per això la notícia no em va estranyar gens.
O sigui que ara, a més de fer broma sobre els diners malgastats en mètodes anticonceptius també hi podrem afegir el risc de poder-la palmar. I jo tan ipanxa.
Em pregunto si el meu metge ho sabia (estudis des del 2002!) i va despreciar la possibilitat de que jo tinguès un trombo. Em pregunto si el fet que fos una farmacèutica important té alguna cosa a veure amb el tema...
dissabte, 26 de gener del 2013
Amics bessonets en camí
Una de les parelles de la colla també té problemes d'esterilitat i també va tenir una filla amb FIV que es porta 1 mes i 20 dies amb el meu peque.
Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.
Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".
Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!
Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.
Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.
Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.
Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".
Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!
Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.
Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)