Vaig fer un cop de cap i amb uns brodats de punt de creu, l'espígol que tenia posat a assecar des de l'estiu (!) i una mica de farigola que vaig recol·lectar per les vacances de Setmana Santa, em vaig empescar dues bossetes d'olor per perfumar calaixos de roba.
Amb l'excusa que era el dia de la mare, ja ho vaig tenir tot fet.
Le voilà.
En seguiré fent. Trobo que és un detallet molt maco!!!
dimecres, 7 de maig del 2014
dijous, 1 de maig del 2014
Passen coses
Primer, farà un mes i mig, al meu pare li van trasplantar un ronyó. Feia 2 anys i mig que estava a diàlisi. Li van fer al Clínic i ha anat molt bé. Com que ma mare va estar amb ell, les rutines del peque es van veure afectades i es va haver de quedar al menjador. Des de llavors, un dia a la setmana s'hi ha de quedar -continuen les visites setmanals a Barcelona- i sembla que li agrada: hi ha d'altres nens de la seva classe i m'explica que posen molt menjar i que van a jugar al pati...
Coincidint amb tot l'enrenou, la mestra em va dir que trobaven al peque molt callat, xafat a estones.
I va pensar que potser era perquè a classe començaven a llegir i escriure, a ell li costava molt relacionar el so de la paraula amb la lletra i es bloquejava. Enlloc d'anar-li a demanar a la mestra el dubte, es quedava assegut al seu lloc sense saber que fer.
Li vaig explicar que també podia ser pel canvi de rutines, perquè havia passat dies sense la meva mare -cangur oficial-, també havia començat a quedar-se al menjador...
La Mestra em va recomanar que practiquéssim una miqueta durant les vacances i així ho vam fer, però només un miqueta i quan venia bé. A casa no el volem pressionar. Crec que cada nen va al seu ritme, i ell és dels petits de la classe. El què em preocupa és que ho visqui malament, que pateixi.
Durant les vacances vam explorar el Delta. Ja hi havíem estat però aquest cop hem vist més.
Ens ho vam passar molt bé anant en vaixell, bicicarro, a les platges interminables, menjant arrossos, musclos, fideuàs...Després vam passar uns dies riu amunt, a la casa familiar dels parents, per veure'ls i descansar.
Però diumenge de Pasqua, la meva iaia materna va caure, va trencar-se la pelvis i tot va tornar a canviar. He intentat rellevar moltes estones a ma mare per cuidar-la ja que l'hospital és tan pesat, tan avorrit, tan depriment...Per sort ja està millor i la iaia s'espavila bastant sola. Però els 84 anys no els hi treu ningú.
La darrera cosa és que porto una setmana amb un mal d'esquena inusual i força molest. Em va aparèixer l'endemà d'una classe de ioga, vaig pensar que eren agulletes però encara no m'ha marxat. La pega és que em desperto al llit rabiosa de dolor i no sé com posar-me. Em vaig prenent ibuprofenos i se'm calma el dolor. Demà trucaré a tots els fisios del meu poble, a veure qui em dóna hora abans i m'arregla.
I aquest és un breu resum d'aquest mes i pico sense postejar. Perquè mira que han passat coses...
Coincidint amb tot l'enrenou, la mestra em va dir que trobaven al peque molt callat, xafat a estones.
I va pensar que potser era perquè a classe començaven a llegir i escriure, a ell li costava molt relacionar el so de la paraula amb la lletra i es bloquejava. Enlloc d'anar-li a demanar a la mestra el dubte, es quedava assegut al seu lloc sense saber que fer.
Li vaig explicar que també podia ser pel canvi de rutines, perquè havia passat dies sense la meva mare -cangur oficial-, també havia començat a quedar-se al menjador...
La Mestra em va recomanar que practiquéssim una miqueta durant les vacances i així ho vam fer, però només un miqueta i quan venia bé. A casa no el volem pressionar. Crec que cada nen va al seu ritme, i ell és dels petits de la classe. El què em preocupa és que ho visqui malament, que pateixi.
Durant les vacances vam explorar el Delta. Ja hi havíem estat però aquest cop hem vist més.
Ens ho vam passar molt bé anant en vaixell, bicicarro, a les platges interminables, menjant arrossos, musclos, fideuàs...Després vam passar uns dies riu amunt, a la casa familiar dels parents, per veure'ls i descansar.
| observant ocells |
| Passejant pel Trabucador |
| rodejant l'Encanyissada |
| Aclarint nectariners. |
Però diumenge de Pasqua, la meva iaia materna va caure, va trencar-se la pelvis i tot va tornar a canviar. He intentat rellevar moltes estones a ma mare per cuidar-la ja que l'hospital és tan pesat, tan avorrit, tan depriment...Per sort ja està millor i la iaia s'espavila bastant sola. Però els 84 anys no els hi treu ningú.
La darrera cosa és que porto una setmana amb un mal d'esquena inusual i força molest. Em va aparèixer l'endemà d'una classe de ioga, vaig pensar que eren agulletes però encara no m'ha marxat. La pega és que em desperto al llit rabiosa de dolor i no sé com posar-me. Em vaig prenent ibuprofenos i se'm calma el dolor. Demà trucaré a tots els fisios del meu poble, a veure qui em dóna hora abans i m'arregla.
I aquest és un breu resum d'aquest mes i pico sense postejar. Perquè mira que han passat coses...
dijous, 13 de març del 2014
La nòvia del peque
El meu fill és molt carinyoset.
Tot sovint em diu "Mama, ets preciosa" amb la seva veu dolceta. I ho fa sense cap mena d'interès, sense buscar cap premi.
I em canta la cançó que surt en un episodi de Tom&Jerry :
Quan algú li pregunta qui és la seva nòvia doncs diu que la mama. El primer cop vaig pensar en el complex d'Èdip!
Quant han de canviar les coses en els propers anys!!
Però de moment, m'aprofitaré de les seves floretes, petons i abraçades!
Tot sovint em diu "Mama, ets preciosa" amb la seva veu dolceta. I ho fa sense cap mena d'interès, sense buscar cap premi.
I em canta la cançó que surt en un episodi de Tom&Jerry :
"Tuuuuuu, ets la meva noia.
Perxò et canto aquesta cançóoooo".
Quan algú li pregunta qui és la seva nòvia doncs diu que la mama. El primer cop vaig pensar en el complex d'Èdip!
Quant han de canviar les coses en els propers anys!!
Però de moment, m'aprofitaré de les seves floretes, petons i abraçades!
dilluns, 10 de març del 2014
Un jardí de feltre
Feia temps que havia fet aquestes floretes de feltre.
Finalment els hi he trobat un lloc adient, al test de la Dracaena.
Aquesta planta ens la van regalar quan vam venir a viure al pis i era realment petita!
Ara s'ha recuperat d'una temporada força decaiguda perquè havia arribat a estar moooolt pelada! I ja es veu perquè té algunes branques seques que he folrat amb llanes i cintes. No sé si això la perjudica...potser les hauria de tallar i prou...
En fi, així la tenim al nostre menjador, ben guarnida!
Finalment els hi he trobat un lloc adient, al test de la Dracaena.
Aquesta planta ens la van regalar quan vam venir a viure al pis i era realment petita!
Ara s'ha recuperat d'una temporada força decaiguda perquè havia arribat a estar moooolt pelada! I ja es veu perquè té algunes branques seques que he folrat amb llanes i cintes. No sé si això la perjudica...potser les hauria de tallar i prou...
| No els agrada la llum directa a les Dracaenes??? |
| El jardinet amb algunes pedres que vaig trobant... |
Etiquetes de comentaris:
feltre,
flors,
manualitats,
plantes
dijous, 6 de març del 2014
Carnestoltes Again
Enguany el peque estava motivadíssim. Feia bastants dies que cantava el "Carnaval Te quiero".
La mare d'un seu company comentava el mateix. I ahir amb una mare de P3 també! Segurament a l'escola els deuen parlar i treballar molt del tema!
L'any passat no en vaig gaudir gens de la festa. Primer vam quedar atrapats a la rua. Després el peque se'm va quedar adormit als braços.
Aquest any vam estar de sort i -sense remordiments- ens vam colar a la rua a una distància prudencial d'una xaranga. Vam poder saltar i ballar pels carrers, gaudint-ho amb el peque i els seus amiguets!
I quan van estar cansats...cap a dins del carro de supermercat! I llavors vinga fer voltes i gresca amb 6 peques encabits a dins!! Va passar ràpid la tarda i no va fer el fred siberià que anunciaven.
O sigui que la valoració d'aquest any és molt positiva!!
I res, fins l'any que ve!
La mare d'un seu company comentava el mateix. I ahir amb una mare de P3 també! Segurament a l'escola els deuen parlar i treballar molt del tema!
L'any passat no en vaig gaudir gens de la festa. Primer vam quedar atrapats a la rua. Després el peque se'm va quedar adormit als braços.
Aquest any vam estar de sort i -sense remordiments- ens vam colar a la rua a una distància prudencial d'una xaranga. Vam poder saltar i ballar pels carrers, gaudint-ho amb el peque i els seus amiguets!
I quan van estar cansats...cap a dins del carro de supermercat! I llavors vinga fer voltes i gresca amb 6 peques encabits a dins!! Va passar ràpid la tarda i no va fer el fred siberià que anunciaven.
O sigui que la valoració d'aquest any és molt positiva!!
I res, fins l'any que ve!
![]() | |
| Aquest any, d'arlequins! |
divendres, 28 de febrer del 2014
La conferència L.E.G.O (2)
Mireu com ens va quedar! Almenys vistosa sí que ho és!
Com no sabíem com encarar-ho, al final vam optar per fer fotos a les seves creacions i a algunes que va fer amb el seu pare. A sota de cada foto, ell va escriure que representava. Quan em vaig despistar ja havia encerclat el què li havia semblat! Ah i li vam fer les lletres en forma de peces de Lego i ell les va pintar.
També va retallar (cosa que li encanta fer) i enganxar algunes imatges de les instruccions que venen a les caixes, per omplir una mica més.
I
La mestra va comentar que ho va fer bé i que un parell de nenes van aixecar la mà per dir-li que estava molt guapo a la foto on mira per la finestra. "Va triumfar!"-em va dir.
Com no sabíem com encarar-ho, al final vam optar per fer fotos a les seves creacions i a algunes que va fer amb el seu pare. A sota de cada foto, ell va escriure que representava. Quan em vaig despistar ja havia encerclat el què li havia semblat! Ah i li vam fer les lletres en forma de peces de Lego i ell les va pintar.
També va retallar (cosa que li encanta fer) i enganxar algunes imatges de les instruccions que venen a les caixes, per omplir una mica més.
I
La mestra va comentar que ho va fer bé i que un parell de nenes van aixecar la mà per dir-li que estava molt guapo a la foto on mira per la finestra. "Va triumfar!"-em va dir.
diumenge, 23 de febrer del 2014
Mussolets
Abans les plantes de casa meva estaven espledoroses.
Les orquídies em florien sovint, la violeta africana també, la dracaena tenia fulles brillants, i els cactus gaudien de bona salut.
Tothom m'ho deia quan venia a casa "Noia, si que tens mà per les plantes!". Però no tenia cap secret, crec només que si te'n cuides una mica, les plantes són molt agraïdes!
Des de que va néixer el peque la situació ha anat canviat.
La "cochinilla" m'ha envaït un parell d'orquídies, el taronger i alguns dels cactus.
Diuen que la majoria de plantes d'interior móren per massa aigua: crec que jo ara els hi faig passar massa set i tot.
Quan m'hi poso, acabo de bon humor, em passen bona energia! M'agrada cuidar-les, netejar les fulles i treure'n les malmeses... I llavors sento no trobar el moment.
Avui que estic de "Rodríguez", m'hi he estat una hora mimant-les.
I fins i tot he guarnit una de les orquídies malaltones amb dos mussolets de feltre -patrons per internet, no recordo de quin web-.
Un altre dia us ensenyaré el jardí de flors que li ha sortit a la dracaena...
Les orquídies em florien sovint, la violeta africana també, la dracaena tenia fulles brillants, i els cactus gaudien de bona salut.
Tothom m'ho deia quan venia a casa "Noia, si que tens mà per les plantes!". Però no tenia cap secret, crec només que si te'n cuides una mica, les plantes són molt agraïdes!
Des de que va néixer el peque la situació ha anat canviat.
La "cochinilla" m'ha envaït un parell d'orquídies, el taronger i alguns dels cactus.
Diuen que la majoria de plantes d'interior móren per massa aigua: crec que jo ara els hi faig passar massa set i tot.
Quan m'hi poso, acabo de bon humor, em passen bona energia! M'agrada cuidar-les, netejar les fulles i treure'n les malmeses... I llavors sento no trobar el moment.
Avui que estic de "Rodríguez", m'hi he estat una hora mimant-les.
I fins i tot he guarnit una de les orquídies malaltones amb dos mussolets de feltre -patrons per internet, no recordo de quin web-.
Un altre dia us ensenyaré el jardí de flors que li ha sortit a la dracaena...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


