De fa uns mesos que tinc el peque obsessionat amb els cotxes.
Tot va començar com una gràcia.
Quan veia un renault exclamava "At-tíiiiii" perquè és el nom del nen d'uns amics nostres que tenen un cotxe d'aquesta marca. "Com s'hi fixa!", ens meravellavem.
Però la cosa no havia fet res més que començar i ara els toyota són "papa" o bé "iaia" si són petits (té un yaris), els suzuki són "Aviiiiii" (meu pare) però també les furgonetes en general (sogro), els seat són "Iàaaaaa" (Adrià, cosí del meu home), els wolkswagen són "Aaaa-baaa" (Alba, amiga de ma germana) i els seus preferits que veu per tot arreu: "Titàaaaaa" (nissan, que també tenim un micra). Darrerament el meu home li ha ensenyat a fer "Grrrrr" quan veu un peugeut, pel lleó.
El curiós és que es fixa en el logo, no mira ni el color ni el model.
(no tenim ni els audi ni els bmw ni els mercedes assignats, això diu molt del nivell adquisitiu del nostre entorn??)
Així que ara anar pel carrer amb el meu fill és un festival de crits emocionats assenyalant tots els cotxes de totes les marques que coneix! I fins que no li dius "Molt bé, sí és un seat" no para de cridar! Arrel d'això també ens hem adonat que té molt bona vista, fins i tot a la nit!
Com que també li encanta asseure's al seient del conductor i jugar amb el volant i tocar tots els botonets i palanques potser resultarà ser un forofo dels cotxes (tot el contrari dels seus pares !).
Així estem de distrets, amb un futur venedor de cotxes de 22 mesos! Com li expliquem que el sector està en crisi?
dimarts, 30 d’agost del 2011
divendres, 26 d’agost del 2011
Vacances volcàniques i radioactives
En total han estat 14 dies fora de casa. Per això, ahir quan estaven dutxats berenant i amb la rentadora centrifugant vaig pensar: "Hogar dulce hogar!!"
Primer vam passar 4 dies en aquesta casa de pagès que vam gaudir tota sencera per nosaltres. Un lloc molt tranquil i recomanable per fer trobades familiars. El peque s'ho va passar pipa obrint i tancant totes les portes que trobava, perseguint els gatets, i anant a buscar un tricicle que hi havia al cobert gran... Vam voltar per la zona (Olot, la fageda, Sta Pau, St Joan les Fonts, Beget, Camprodon...). Va estar bé tot i que en un parell d'ocasions, als restaurants, el peque s'impacientava i es convertia en "aquell nen de la taula del costat que grinyola"...
Vam tornar a casa per rentar la roba... i cap a la Ribera d'Ebre falta gent!
Per qui no s'ho coneix, en aquesta comarca fa un temps extrem: molt de fred a l'hivern i una calda terrible a la canícula. I sí, hem sobreviscut als dies més calorosos d'aquest estiu a la zona més calenta del país (la sensació d'estar completament suada d'11 del matí a 11 de la nit no és precisament una delícia estiuenca...)
Com ja vaig escriure l'any passat, no sóc entusiasta d'aquestes estades però no puc negar que hi ha moments que m'encanten, com ara les converses a l'hora dels àpats i les passejades pels camps d'oliveres i ametllers (aquest any també entre molins de vent!) . I el nen estava encantat de tenir tanta gent a la seva disposició, tothom mimant-lo i fent-lo jugar. A ell i al cosinet Pol, el meu fillol, un bebé molt trempat que va nèixer el mateix dia que el meu peque però del 2010. La veritat és que no calia engegar la tele per estar entretinguts!
En fi, aquestes han estat les nostres vacances. Una mica d'activitat volcànica, una mica de radioactivitat i sempre amb el peque al costat.
Primer vam passar 4 dies en aquesta casa de pagès que vam gaudir tota sencera per nosaltres. Un lloc molt tranquil i recomanable per fer trobades familiars. El peque s'ho va passar pipa obrint i tancant totes les portes que trobava, perseguint els gatets, i anant a buscar un tricicle que hi havia al cobert gran... Vam voltar per la zona (Olot, la fageda, Sta Pau, St Joan les Fonts, Beget, Camprodon...). Va estar bé tot i que en un parell d'ocasions, als restaurants, el peque s'impacientava i es convertia en "aquell nen de la taula del costat que grinyola"...
Vam tornar a casa per rentar la roba... i cap a la Ribera d'Ebre falta gent!
Per qui no s'ho coneix, en aquesta comarca fa un temps extrem: molt de fred a l'hivern i una calda terrible a la canícula. I sí, hem sobreviscut als dies més calorosos d'aquest estiu a la zona més calenta del país (la sensació d'estar completament suada d'11 del matí a 11 de la nit no és precisament una delícia estiuenca...)
Com ja vaig escriure l'any passat, no sóc entusiasta d'aquestes estades però no puc negar que hi ha moments que m'encanten, com ara les converses a l'hora dels àpats i les passejades pels camps d'oliveres i ametllers (aquest any també entre molins de vent!) . I el nen estava encantat de tenir tanta gent a la seva disposició, tothom mimant-lo i fent-lo jugar. A ell i al cosinet Pol, el meu fillol, un bebé molt trempat que va nèixer el mateix dia que el meu peque però del 2010. La veritat és que no calia engegar la tele per estar entretinguts!
En fi, aquestes han estat les nostres vacances. Una mica d'activitat volcànica, una mica de radioactivitat i sempre amb el peque al costat.
dilluns, 1 d’agost del 2011
La vida és un regal
Onze dies després de la transfer, aquest matí m'he quedat com petrificada al lavabo, sense acabar-m'ho de creure: m'havia vingut la regla.
Ens ho hem pres molt bé, millor que la darrera vegada, quan tot va acabar abans de començar.
Estic convençuda que l'embrió es va enganxar quan tocava perquè durant uns dies vaig tenir mal de panxa i de pits...però després la cosa va anar a la baixa. Manteníem esperances, clar...
Però, com l'altra vegada, penso que he d'estar agraïda pel que tinc: salut, família meravellosa, feina...
I no he d'oblidar que la vida, malgrat tot, la vida és un regal.
(Adelantem les vacances. Petonets per tot@s. Ens veiem a la tornada!)
dissabte, 30 de juliol del 2011
Dos en un

Fa temps, l'Onavis em va passar un premi que no vaig recollir (digueu-me maleducada).
I darrerament, la Sol Solet em va passar aquest altre. Com em feia mandra, vaig a fer un matxambrat. Pareu atenció, mames!
Premi nº1: Stylish Blogger Award
Per poder ser propietari ufanós del premi d'Estil has de dir 7 coses sobre tu. Allá voy!
1. El meu nom real no és conxi. El vaig triar per ser el diminutiu de Concepció que era una cosa que em semblava impossible de fer! (segueix a la resposta nº1 del segon premi)
2. Aquest blog es titula "Oposicions a pares" perquè quan el vaig començar m'havia de treure les oposicions de secundària i veia difícils totes dues. (S'aproven algun dia les opos a pares??? )
3. Tot i ser profe de mates, sóc una devoradora de llibres i client habitual de la Biblioteca del meu poble. Hauria de fer la meme de llibres...algun dia d'aquests...
4. M'agrada el cinema que explica històries, amb bons guions i diàlegs, sense persecucions trepidants ni segrestos ni assassinats ni mals rotllos.
5. M'agrada el grup Manel, ha estat el meu darrer descobriment, aquest estiu. M'encanta el videoclip i aquesta cançó.
6. M'agrada cuinar, llàstima que al dia a dia no m'hi dediqui massa...
7. He trobat en el ioga un aliat pels meus mals d'esquena, ho recomano a tothom!
Premi nº2: Tu blog me alegra i emociona el Coraçón!
El què totes heu respost aquests darrers dies!
1. Perquè vas començar a escriure aquest blog?
Podria citar la resposta de la Sílvia. I afegir-hi que va ser per anar deixant constància de tots els passos que seguíem i recordar-ho. A més, quan estic depre em va molt bé escriure per desfogar-me i clarificar idees!
2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?
Ara mateix estaria molt bé que el dia 4 d'agost em diguessin que estic embarassada...
3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blogs?
Són una manera de donar ànim, alegria, complicitat als seus autors/es. O almenys així m'ha prenc jo!
4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
El meu sogre és cepat i amb barba. Doncs el meu fill quan va veure el dibuix d'un típic cavernícola va dir "Aviiiiii!" (potser no té molta gràcia però no sóc objectiva, què voleu!)
5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Emocionar-me tot sovint només mirant-lo: és tan dolç i tendre, tan innocent...!
Plorar encara no, crec...
Bueno, ja ho tinc fet. Espero no haver-vos avorrit i seguim llegint-nos!
divendres, 29 de juliol del 2011
Falten 6 dies
Doncs com va dir la Mirashka aquí estic, "betadesesperant"!
Dimecres vinent em toca l'anàlisi de sang on en miraran l'hormona HGC-Beta. Aquest cop ja sabré com interpretar el paper, no com la darrera vegada...!
Tinc bones vibracions, símptomes que em donen esperança...
No vull pensar-hi massa ni fer-me moltes il·lusions.
Només falten 6 dies per fer fora els dubtes: haurà volgut la bombolleta quedar-se amb nosaltres?
Mentrestant, gaudim de l'estiu i del nostre peque, que està per menjar-se'l.
Petonets per totes i moltes gràcies pels vostres ànims!
Dimecres vinent em toca l'anàlisi de sang on en miraran l'hormona HGC-Beta. Aquest cop ja sabré com interpretar el paper, no com la darrera vegada...!
Tinc bones vibracions, símptomes que em donen esperança...
No vull pensar-hi massa ni fer-me moltes il·lusions.
Només falten 6 dies per fer fora els dubtes: haurà volgut la bombolleta quedar-se amb nosaltres?
Mentrestant, gaudim de l'estiu i del nostre peque, que està per menjar-se'l.
Petonets per totes i moltes gràcies pels vostres ànims!
divendres, 22 de juliol del 2011
La Transfer 2
Ahir també va ser bastant déjà vu, però malauradament amb algunes pegues (segundas partes nunca fueron buenas? Bé, diuen que El Padrino 2 és millor...)
Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.
La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.
Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!
Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)
Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.
Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.
M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!
Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.
La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.
Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!
Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)
Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.
Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.
M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!
dimecres, 20 de juliol del 2011
2 de destacats
Avui la trucada s'ha fet esperar: eren les 12 i encara no teníem notícies.
Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.
Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.
I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).
Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!
Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.
Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.
I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).
Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)