L'endemà del susto vaig trucar al meu ginecòleg i em va dir que passés avui dilluns per fer-hi una ullada.
I allà l'hem vist, el nostre cigronet de 7 cm (ara seria més com un kiwi), bategant tant panxo. Aquest cop li hem vist les plantes dels peus i el cordó umbilical.
El Dr. ens ha tranquil·litzat i ha vist que se m'havia desenganxat un tros de placenta que ara tornava a estar bé i que encara quedaven una mica de restes per baixar. Que no patís que tot seguia bé. Que seguís amb la progesterona fins a les 14 setmanes i 6 dies. Que sobretot no tinguéssim relacions i que portés una vida de marquesa.
Que en un 70% podia afirmar que seria un nen!
De tornada a casa el meu home ha dit: "No les teniem totes el penúltim cop que passavem per aquí...". I hem decidit tancar aquell episodi amb clau a l'armari dels records per oblidar.
2 comentaris:
Animus Step!! Molta sort!!
a veure si t'escric aviat!
OR
Merci wapo!
A veure si és veritat, escalador de muntanyes!
Publica un comentari a l'entrada