Un dels progressos del peque (crec que se'n pot dir així) és que diu "mentides" deliberadament.
Quan dic mentides vull dir que no diu la veritat expressament. Com un joc. Per exemple, estem jugant amb el Pocoyó i et diu " Atet Bobmatetes" i si li dius "Vols dir que és el Bob Manetes?", ell continua amb el seu joc "Siiiiiiiii, Bobmatetes". Un altre exemple és quan diu que el seu amiguet va a la classe del "Bolets", que això s'ho ha inventat directament perquè va a la classe dels Esquirols i no existeix cap classe de "Bolets" a la guarde!
Comencem aviat!
(A la meva família n'hi ha uns quants d'especialistes en això de portar la contrària...no ens queda res!)
4 comentaris:
Potser no són mentides, potser és falta de criteri... Que passa si li portes la contraria i li dius "a la classe del bolets? no era la dels esquirols?" potser llavors et diu, "aaaah sí els esquirols"
No, no crec que sap perfectament que no és cert. Sí que és veritat que després quan no juga ho torna a dir bé...
Això és que comença amb les bromes! :-) L'Andreu també va passar aquesta època i ja de més gran també ho fa però aleshores et diu: "mama és bromaaaaaaaaaaa" i riu de manera picarona.
Sí, és el que penso jo. Però de moment no baixa del burro!!!
Publica un comentari a l'entrada