Vaig passar el diumenge preparant feina pels meus alumnes i notant-me panxa inflada i pesada: em feia l'efecte que era una fàbrica d'òvuls.
A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.
Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).
Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).
Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.
Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.
Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.
dilluns, 16 de febrer del 2009
Finde previ
Divendres els meus ovaris semblaven dos gotims de raim: en van comptar uns 20 de diferents mides. La Dra Ce la des em va convidar a tornar l'endemà dissabte i em va dir que li donava la impressió que la punció seria dilluns.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
dijous, 12 de febrer del 2009
Dies de baixa
Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Més seguiment
Dilluns vem tornar cap a la clínica i em va visitar la Dra Ce la des, una dona molt correcta que ens va causar bona impressió.
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
dissabte, 7 de febrer del 2009
Depre
Avui m'ha baixat l'ànim perquè torno a estar malalta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
Ovaris lents
Dimecres 4 vaig tornar a la clínica. El fol·licle de l'ovari esquerre havia disminuit de 20 a 18 cm. Segons el Dr. Sa u ra, "estava plantat".
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.
O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".
Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.
A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.
O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".
Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.
A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Blogs sense final
He decidit no mirar res de res per internet.
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.
I un blog inacabat dóna mal rotllo.
Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.
Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.
I un blog inacabat dóna mal rotllo.
Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.
Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)