En un llibre que m'estic llegint -i que ja en parlaré més endavant- posava que t'anessis apuntant les preguntes que se t'acudissin pel teu ginecòleg, per no quedar-te amb el dubte i recordar-les el dia de la visita. Amb el cervell aigualit que se m'està posant ho vaig fer. Són aquestes amb les seves respostes:
1.És normal tenir picors a la zona del melic? Pot ser per la calor i la crema hidratant?
Sí, és normal.
Si et poses crema pot ser que t'hagi fet una mica d'al·lèrgia. Prova una altra marca. Et donaré mostres de la crema Carreras.
2.Com em puc preparar els pits per l'alletament?
Posa't la crema aquesta als pits i als mugrons. Però interessa que estiguin secs i endurits per alletar. (?)
3.On puc fer les classes de preparació per al part? Seré a temps si començo al setembre?
Les pots fer al teu CAP. També al gimnàs V i al centre H d'aquí la ciutat. Tens temps.
4.M'han de fer un electrograma?
Per la teva edat i antecendents no cal que te'l fem.
5.Quines postures són les adequades per dormir?
Has de dormir de costat, amb un coixí entre les cames si estàs més cómoda. Per dormir panxa enlaire has de mirar de tenir un coixi que t'aixequi una mica el cul. Això és perquè l'úter al pesar més pot ser que axafi la vena cava i que dificulti el bombeig de sang (per tu i el bebe).
6.Si prenc infució de comí el nen tindrà menys còlics?
No ho havia sentit mai i no ho he llegit a lloc especialitzat.
divendres, 7 d’agost del 2009
dimarts, 4 d’agost del 2009
6ena visita
A falta del meu maromo, em van acompanyar al metge les futures iaia i tieta.
Primer va mirar els anàlisis i tot estava correcte. No li va donar importància a que estiguès una mica baixa de hematies i no em va receptar prendre ferro ni res.
I després allí dins el vem tornar a veure: què maco, ell!
Estava amagadet, mirant cap a dins i movent-se tota l'estona: gratant-se l'orella, fent patadetes, estirant-se...Només es va deixar veure de perfil i el metge va dir "té el nas de la mare" però ho va dir de broma. Se li veia un ullet i jo li vaig demanar si el tenia obert o tancat i va respondre que obert.
També li va fer una foto a la seva titoleta i li va posar el nom a sobre: Marc.
De mida va segons el que li toca: pesa 940 g i mesura uns 29 cm. Jo ja he augmentat uns 6kg però ara queda la fase de més engreix així que no sé amb quants acabaré. Però tampoc em preocupa perquè sé la constitució que tinc i que a la llarga hi tornaré.
Ma mare li va xivar al Dr que jo estava preocupada (tampoc tant!) i ell li va dir: "Fa bé de dir-m'ho" i em va fer una mica de teràpia: va assegurar que tot anava bé i que no em preocupés.
Després li vaig passar la meva llista de preguntes i fins d'aquí a 5 setmanes au revoir.
Primer va mirar els anàlisis i tot estava correcte. No li va donar importància a que estiguès una mica baixa de hematies i no em va receptar prendre ferro ni res.
I després allí dins el vem tornar a veure: què maco, ell!
Estava amagadet, mirant cap a dins i movent-se tota l'estona: gratant-se l'orella, fent patadetes, estirant-se...Només es va deixar veure de perfil i el metge va dir "té el nas de la mare" però ho va dir de broma. Se li veia un ullet i jo li vaig demanar si el tenia obert o tancat i va respondre que obert.
També li va fer una foto a la seva titoleta i li va posar el nom a sobre: Marc.
De mida va segons el que li toca: pesa 940 g i mesura uns 29 cm. Jo ja he augmentat uns 6kg però ara queda la fase de més engreix així que no sé amb quants acabaré. Però tampoc em preocupa perquè sé la constitució que tinc i que a la llarga hi tornaré.
Ma mare li va xivar al Dr que jo estava preocupada (tampoc tant!) i ell li va dir: "Fa bé de dir-m'ho" i em va fer una mica de teràpia: va assegurar que tot anava bé i que no em preocupés.
Després li vaig passar la meva llista de preguntes i fins d'aquí a 5 setmanes au revoir.
dimecres, 29 de juliol del 2009
La prova del Tang
Per la visita de dilluns vinent (ja serà la setmana 25!), el meu ginecòleg em va receptar unes anàlisis (sang i orina) i el famós test del sucre.
Una amiga meva, que acaba de parir i ho té recent, va explicar-me lo de la papilla asquerosa que es va haver de prendre i que després dels anàlisis va vomitar-la sencera.
Així que no em feia gaire gràcia la situació però pensava: "Comparat amb el què ja has fet... "
I resulta que no ha estat res.
M'han donat una ampolleta d'uns 33 cl. amb el gust a escollir (taronja o llimona) d'una espècie de Tang que tampoc es passava de dolç.
Llavors en companyia del meu home, ens hem estat tranquil·lament llegint revistes a la saleta durant una hora. Cap al final fins i tot tenia gana d'esmorzar.
M'han tret sang (a la segona però sense cap morat) i els resultats dilluns.
Espero haver regulat bé la glucosa i que l'anècdota no passi d'aquí, que m'han dit que el règim que et posen per la diabetis gestacional és una mica soso!
Per si un cas, ahir em vaig cruspir un parell de donuts per berenar...
Una amiga meva, que acaba de parir i ho té recent, va explicar-me lo de la papilla asquerosa que es va haver de prendre i que després dels anàlisis va vomitar-la sencera.
Així que no em feia gaire gràcia la situació però pensava: "Comparat amb el què ja has fet... "
I resulta que no ha estat res.
M'han donat una ampolleta d'uns 33 cl. amb el gust a escollir (taronja o llimona) d'una espècie de Tang que tampoc es passava de dolç.
Llavors en companyia del meu home, ens hem estat tranquil·lament llegint revistes a la saleta durant una hora. Cap al final fins i tot tenia gana d'esmorzar.
M'han tret sang (a la segona però sense cap morat) i els resultats dilluns.
Espero haver regulat bé la glucosa i que l'anècdota no passi d'aquí, que m'han dit que el règim que et posen per la diabetis gestacional és una mica soso!
Per si un cas, ahir em vaig cruspir un parell de donuts per berenar...
dimecres, 15 de juliol del 2009
Literatura
Primer per superstició i després per les altres opos, tot just ara començo a llegir sobre el tema.

El primer llibre que he agafat de la Biblioteca ha estat:
A veure si m'empollo sobre el tema. Però per molt que llegeixis crec que després de parir-lo ens mirarem amb el meu home i ens direm: "I ara què hem de fer amb això?"

El primer llibre que he agafat de la Biblioteca ha estat:
Què puc menjar si estic embarassada?
Està bé, però no és cap cosa de l'altre món. Dóna consells sobre el tema però també inclou bastanta palla. El resum és de sentit comú: hem de menjar sa i sense passar-nos. I beure molta aigua. També adjunta uns exercicis per prenyadetes (que em van fer adonar que havia d'anar a la piscina urgentment, estic rovellada!) i d'altres consells casolans (alguns una mica fora de context, com ara la recepta per fer sabó amb oli reciclat).A veure si m'empollo sobre el tema. Però per molt que llegeixis crec que després de parir-lo ens mirarem amb el meu home i ens direm: "I ara què hem de fer amb això?"
Moviments in crescendo
Des de fa un parell de setmanes, les bombolletes s'han intensificat: el meu nen es mou!
Sobretot me'l noto al sofà, després de dinar o de sopar i el meu home també ho nota si hi posa la mà. Normalment està localitzat a la part inferior dreta de la panxa. A la darrera visita, el nen hi tenia allà les cames. De vegades és com una pressió i se'm posa un tros de panxa ben dur: es deu estirar.
Per sort, ara em trobo bé i se m'oblida que estic embarassada. Però només he d'abaixar el cap i veure la meva rodona superpanxa. A vegades quan obro la nevera o alguna porta no calculo bé i m'hi dono un copet... i ajupir-se ja no em resulta tan fàcil.
A l'hora de dormir sí que ja comença a molestar però firmaria perquè les molèsties fossin aquestes fins el final...
I una altra cosa és que porto bastant despiste a sobre. L'altre dia vaig anar a la piscina i m'hi vaig tirar amb les ulleres posades...(les del carrer, no les d'aigua).
Així evoluciono, amagada del sol com els vampirs, amb una rutina plàcida que veu crèixer un cigronet dins meu...guay!
Sobretot me'l noto al sofà, després de dinar o de sopar i el meu home també ho nota si hi posa la mà. Normalment està localitzat a la part inferior dreta de la panxa. A la darrera visita, el nen hi tenia allà les cames. De vegades és com una pressió i se'm posa un tros de panxa ben dur: es deu estirar.
Per sort, ara em trobo bé i se m'oblida que estic embarassada. Però només he d'abaixar el cap i veure la meva rodona superpanxa. A vegades quan obro la nevera o alguna porta no calculo bé i m'hi dono un copet... i ajupir-se ja no em resulta tan fàcil.
A l'hora de dormir sí que ja comença a molestar però firmaria perquè les molèsties fossin aquestes fins el final...
I una altra cosa és que porto bastant despiste a sobre. L'altre dia vaig anar a la piscina i m'hi vaig tirar amb les ulleres posades...(les del carrer, no les d'aigua).
Així evoluciono, amagada del sol com els vampirs, amb una rutina plàcida que veu crèixer un cigronet dins meu...guay!
dimarts, 7 de juliol del 2009
Els fills dels homes

Ahir vem veure una pel·li que no ens va deixar indiferents: Children of men.
Comença al 2027, el dia que maten el noi més jove de la Terra: té 18 anys.
Presenta un món apocalíptic, caòtic, contaminat, sense llibertats...sense nens.
Però apareix el miracle i els "bons" intentaran salvar-lo. Mentre hi ha vida, hi ha esperança, no?
És molt recomanable de mirar davant de les escombraries que ja comencen a posar a la tele, però també aviso que vaig plorar una miqueta...
dilluns, 29 de juny del 2009
5ena visita
Avui l'hem tornat a veure, a les 21 setmanes.
La primera cosa que ha vist ha estat la confirmació que porto un nen: ole per la seva titola!
I després l'ha anat repassant: crani, costelles, cames, genolls, peuets... que n'és de bufó!
"Està creixent harmònicament i tal com toca". Totes les mesures es corresponen amb les setmanes de gestació.
M'ha demanat si me'l notava i li he dit que de tant en tant sento com unes bombolletes a la panxa i segurament sí que deu ser ell...
Ara que estic a la meitat de l'embaràs, el cigronet (que ja no ho és tant) pesa uns 380 grams i mesura uns 20 cms.
El meu home li ha demanat que en el temps que queda ha d'augmentar com 3 Kg! El metge li ha respost que ara ja està format i que li queda la fase "d'engreix".
Que he de menjar aliments nutritius sense gaires grasses. Que ens interessa un bebé petit i el meu home és una mica grandullón... Així que poques pastes, pocs gelats... dieta sana! Bé, algun caprici me'l penso donar que sóc moderada de mena!
Et quedes tranquil·la quan saps que tot va bé després de tantes setmanes a les fosques.
Intento pensar que si em trobo bé i no em fa mal res deu ser que la cosa rutlla, però entenc perfectament que el Tom Cruise es comprés un ecògraf per casa seva... (continuarà)
La primera cosa que ha vist ha estat la confirmació que porto un nen: ole per la seva titola!
I després l'ha anat repassant: crani, costelles, cames, genolls, peuets... que n'és de bufó!
"Està creixent harmònicament i tal com toca". Totes les mesures es corresponen amb les setmanes de gestació.
M'ha demanat si me'l notava i li he dit que de tant en tant sento com unes bombolletes a la panxa i segurament sí que deu ser ell...
Ara que estic a la meitat de l'embaràs, el cigronet (que ja no ho és tant) pesa uns 380 grams i mesura uns 20 cms.
El meu home li ha demanat que en el temps que queda ha d'augmentar com 3 Kg! El metge li ha respost que ara ja està format i que li queda la fase "d'engreix".
Que he de menjar aliments nutritius sense gaires grasses. Que ens interessa un bebé petit i el meu home és una mica grandullón... Així que poques pastes, pocs gelats... dieta sana! Bé, algun caprici me'l penso donar que sóc moderada de mena!
Et quedes tranquil·la quan saps que tot va bé després de tantes setmanes a les fosques.
Intento pensar que si em trobo bé i no em fa mal res deu ser que la cosa rutlla, però entenc perfectament que el Tom Cruise es comprés un ecògraf per casa seva... (continuarà)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)