La conferència L.E.G.O

A l'escola del peque, cada curs el nen ha de fer una activitat de parlar en públic, davant de tota la classe.


L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.

Torre

Castell

Ciutat?

Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!

El bebé Guardiola

Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.

No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...

El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!

Qui no es conforma és perquè no vol!

Lentilles gastades

De tornada cap a casa vem passar per l'óptica.
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".

M'encanten les nostres converses!

Les paraulotes

Tot i que el meu sogro és mestre jubilat, la seva manera de parlar inclou un munt de paraulotes (no és maleducat o groller, no et fa sentir incómode com amb altra gent però les "deixa anar").
Des de que va nèixer el peque que sovint, quan estem en família faig de cesuradora: Quan diu una paraulota faig "piiiiiip" més que res perquè s'adoni. Ell ho reconeix i llavors es censura ell mateix mentre parla.

Ahir van venir a casa a la tarda a veure el nen. I van estar jugant al "Hop hop hop" (de la marca Djeco, joc colaboratiu molt xulo). L'objectiu del joc és fer arribar a l'estable, entre tots els jugadors, la pastora, les seves ovelles i el gos abans que el vent destrueixi el pont. Es tira un dau que et diu quina jugada has de fer: que si avançar de la muntanya al camí, que si del camí al pont, que si dues peces on tu vulguis...Però si et surt el vent has de treure un dels suports del pont (en té 8). La gràcia - no ens enganyem- és que puguis salvar les ovelles amb el pont a punt de caure!!!
Doncs bé, estaven jugant el peque, els sogres i el meu home. I amb poques tirades van haver de treure molts suports del pont. El meu sogre (i també el meu home) s'exclamaven dient "Ostiii! Quina mala sort". Ho devien dirr un parell de cops seguits.
Quan va tornar a sortir vent, el peque va i diu abans que ningú "Òstia....Puta". Ens vem mirar tots amb les celles aixecades. Quan va tornar a sortir vent ho va repetir i no em vaigpoder estar de dir-li que no feia gràcia i que no ho digués.
A veure si serveix al menu sogre a parlar sense paraulotes. Nosaltres a casa no en diem a no ser d'exclamacions puntuals quan passa alguna cosa. I el peque no en diu -almenys davant de nosaltres.  Però aquestes coses se senten i s'aprenen ràpid.

Ja tenim nebodeta!

Finalment la nebodeta no va nèixer el mateix dia que el seu germà i el meu fill: va esperar 4 dies per tenir tota l'atenció i un dia propi.
Tot va anar perfecte: la mare va tenir contraccions dues horetes i ja la teniem aquí.
A diferència del seu germà, va sortir petiteta, peludeta, amb molt de cabell negre...

Quina tendresa tenir un bebé als braços! Ja no me'n recordava d'aquesta sensació...

Bona nit bona!

Avui és la nit del Tió!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!

Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)

El Tió ens esperava amb barretina.

A casa, ell mateix li va dibuixar la boca amb retolador negre (ves per on, ens havíem oblidat de posar-li una!). Li va fer un gran somriure!
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.



Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.

A casa, amb el Tió ben abrigat!

El nostre pessebre és per jugar. Les figuretes ens les va donar la Iaiato -del Pronto!- i són de resina, ben resistents. Enguany a l'insti, la meva amiga invisible es va manifestar amb un trosset d'arbre, una mica de suro, unes boletes vermelles, cintes ben maques.
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.

El nostre pessebre resistent.

I amb aquesta decoració -no gaire currada ni elaborada- ja ha arribat la Nochebuena!
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!

I n'ha fet 4!

Amb molt de retard, escric un post sobre l'aniversari del peque.
Aquest any, altre cop, vam fer 2 celebracions amb la família (una per cada banda) i un berenar improvisat amb 4 amiguets.


Tot i que vem acabar inundats de regals (i d'aquí poc Nadal...), la cirereta del pastís va ser una gran bici vermella (amb casc a conjunt) que els meus pares es van afanyar a comprar segons els desitjos del peque.  No és de la seva talla -no hi toca de peus a terra!- per això no podem treure-li les rodetes (llàstima ja que diuen que els nens que han anat amb bici sense pedals els hi és fàcil començar a pedalejar) però ja va amunt i avall pel passadís de casa.

Pel que fa l'escola, el peque es va tornar a emportar el Guardiola juntament amb una foto de quan era bebé on també hi sortia el nino. La mestra em va dir que havíen relacionat el nino amb el de la foto.
A la tarda, va sortir molt cofoi amb la seva corona vermella i un llibret amb tot de dibuixos fets pels seus companys.

I ja són 4! Tot un homenet a casa!