Pàgines

dilluns, 10 de febrer del 2014

L'entrevista de P4

Dijous vem trobar-nos amb la mestra del peque: era l'entrevista de seguiment de p4.

Ja n'he escrit de la Laura en aquest post. Només afegir que després de parlar una hora amb ella també vem fer-nos els fans seus (com el peque).

Ens va dir que el peque està molt motivat per aprendre, és treballador i es relaciona molt bé amb companys i adults.
L'únic però és que a vegades, a l'hora de posar-se a treballar, es queda empanat, com insegur del què ha de fer. I a la mínima, s'aixeca i li va a demanar qualsevol dubte.


També resulta que és xivato però que li està treient el costum:
"Laura, el tal ha picat al pascual!"
" I que no té boca el pasqual?"
"Sí"
"Doncs que vingui ell a dir-ho".

M'encanta el carinyo que transmetia pels seus nens! Quina bona feina que fan els mestres!


dimarts, 4 de febrer del 2014

"Parlo en anglès!"

Dinàvem arròs a la cubana, que li encanta al peque.
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"

Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!

La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).

Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.

Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".


diumenge, 2 de febrer del 2014

La conferència L.E.G.O

A l'escola del peque, cada curs el nen ha de fer una activitat de parlar en públic, davant de tota la classe.


L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.

Torre

Castell

Ciutat?

Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!


dijous, 30 de gener del 2014

El bebé Guardiola

Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.

No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...

El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!

Qui no es conforma és perquè no vol!

dimarts, 28 de gener del 2014

Lentilles gastades

De tornada cap a casa vem passar per l'óptica.
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".

M'encanten les nostres converses!


diumenge, 19 de gener del 2014

Les paraulotes

Tot i que el meu sogro és mestre jubilat, la seva manera de parlar inclou un munt de paraulotes (no és maleducat o groller, no et fa sentir incómode com amb altra gent però les "deixa anar").
Des de que va nèixer el peque que sovint, quan estem en família faig de cesuradora: Quan diu una paraulota faig "piiiiiip" més que res perquè s'adoni. Ell ho reconeix i llavors es censura ell mateix mentre parla.

Ahir van venir a casa a la tarda a veure el nen. I van estar jugant al "Hop hop hop" (de la marca Djeco, joc colaboratiu molt xulo). L'objectiu del joc és fer arribar a l'estable, entre tots els jugadors, la pastora, les seves ovelles i el gos abans que el vent destrueixi el pont. Es tira un dau que et diu quina jugada has de fer: que si avançar de la muntanya al camí, que si del camí al pont, que si dues peces on tu vulguis...Però si et surt el vent has de treure un dels suports del pont (en té 8). La gràcia - no ens enganyem- és que puguis salvar les ovelles amb el pont a punt de caure!!!
Doncs bé, estaven jugant el peque, els sogres i el meu home. I amb poques tirades van haver de treure molts suports del pont. El meu sogre (i també el meu home) s'exclamaven dient "Ostiii! Quina mala sort". Ho devien dirr un parell de cops seguits.
Quan va tornar a sortir vent, el peque va i diu abans que ningú "Òstia....Puta". Ens vem mirar tots amb les celles aixecades. Quan va tornar a sortir vent ho va repetir i no em vaigpoder estar de dir-li que no feia gràcia i que no ho digués.
A veure si serveix al menu sogre a parlar sense paraulotes. Nosaltres a casa no en diem a no ser d'exclamacions puntuals quan passa alguna cosa. I el peque no en diu -almenys davant de nosaltres.  Però aquestes coses se senten i s'aprenen ràpid.

dissabte, 4 de gener del 2014

Ja tenim nebodeta!

Finalment la nebodeta no va nèixer el mateix dia que el seu germà i el meu fill: va esperar 4 dies per tenir tota l'atenció i un dia propi.
Tot va anar perfecte: la mare va tenir contraccions dues horetes i ja la teniem aquí.
A diferència del seu germà, va sortir petiteta, peludeta, amb molt de cabell negre...

Quina tendresa tenir un bebé als braços! Ja no me'n recordava d'aquesta sensació...