Des del setembre que no publico res. I és que no trobo el moment de posar-me a escriure!
I això que el peque és un tros de cel, fa una migdiada a la tarda i a les 21:00 ja dorm.
Però he d'estar per ell (i vull estar-hi) i en els moments que dorm miro d'adelantar coses, preparar classes, corregir deures...Perquè preparar un brou amb un nen a les cames em posa dels nervis!!!
I quan no pots estar per ell és quan reclama més la teva atenció (punyetero!).
Ara ja camina i ja té la boca plena de dents!
Menja molt bé (i quan tanca la boca és que en té prou) i li encanta tastar coses noves.
No va bufar l'espelma del pastís (no havíem practicat) però sí que va sucar-hi el ditet.
Per Nadal ens van omplir la casa de joguines (tothom babeja per ell!) i ell va gaudir trastejant amb les capses.
És un nen tranquil, que juga molt amb les seves coses, li encanta passar pàgines dels contes, balla quan sent música i es fa entendre assenayalant i dient "a-paaaaaaa!" (vocabulari molt reduït, s'ha de reconèixer!)
I quan està "carronyo" és perquè li passa alguna: té son, té un queixal explotant...
En definitiva, se'l veu sa i feliç...i això m'omple d'alegria!
dissabte, 29 de gener del 2011
dimarts, 28 de setembre del 2010
De neures i esgotaments
Se'm va acabar la bona vida i ja fa gairebé 2 mesos que treballo.
Com que estic a mitja jornada puc passar el matí amb el meu fill, i quan marxo se n'encarrega la cangur oficial, la meva mare.
El nen s'ha adaptat bé a la seva nova rutina: Està ben panxo!
A mig matí me'l ve a buscar a casa i se l'emporta a comprar. Després migdiada, una mica de jocs amb l'avi i els besavis i, en acabat, li dóna el dinar. Cap a quarts de dues arribo jo i o bé dino amb ells o bé tornem a casa.
Sembla ben muntat, no? Doncs jo encara no rutllo del tot.
Primer a casa tot està així-així: pel mig i no gaire net/pulit!(i això que el peque gatejant és com si passés la mopa...)
Després a la feina estic pagant la meva llarga inactivitat: no recordava que em costés tant torejar amb els nanos! (He perdut la pràctica? Em tornaré a acostumar? Quan?He de rebaixar el meu nivell d'exigència per rebaixar tensió? Buff, i això que no estic a sencera...)
I a la nit estic KO: a les 23:00h se m'acaben els cacahuets.
Com que estic a mitja jornada puc passar el matí amb el meu fill, i quan marxo se n'encarrega la cangur oficial, la meva mare.
El nen s'ha adaptat bé a la seva nova rutina: Està ben panxo!
A mig matí me'l ve a buscar a casa i se l'emporta a comprar. Després migdiada, una mica de jocs amb l'avi i els besavis i, en acabat, li dóna el dinar. Cap a quarts de dues arribo jo i o bé dino amb ells o bé tornem a casa.
Sembla ben muntat, no? Doncs jo encara no rutllo del tot.
Primer a casa tot està així-així: pel mig i no gaire net/pulit!(i això que el peque gatejant és com si passés la mopa...)
Després a la feina estic pagant la meva llarga inactivitat: no recordava que em costés tant torejar amb els nanos! (He perdut la pràctica? Em tornaré a acostumar? Quan?He de rebaixar el meu nivell d'exigència per rebaixar tensió? Buff, i això que no estic a sencera...)
I a la nit estic KO: a les 23:00h se m'acaben els cacahuets.
dilluns, 30 d’agost del 2010
I kea y los ñiños
Sóc una fan d' I kea, ho confesso.
Al començament de sortir amb el meu home hi anàvem tot sovint: tot està tan ben posadet, tot sembla tan acollidor... Jo que sóc molt casolana, somniava amb la casa dels meus somnis i allà la tenia feta realitat, a punt per entrar-hi a viure.
Després va arribar la vida en parella i vem seguir anant-hi per agafar idees i comprar cosetes: algunes molt útils, d'altres no tant. De mobles pocs, unes llibreries i cadires plegables (tenint parents fusters, els hem donat negoci a ells).
I ara amb el peque, la secció I kea i los ñiños és una mina! Des de que va nèixer hi he anat 4 cops, 2 amb peque i 2 sense (per desconnectar).
Recomano aquest llibre, i aquest joc de vasets: li encanten i s'hi passa moltes estones.
I avui li he comprat aquest joc d'anelles, a veure què tal li va.
Ara deixaré passar un temps, que ja ho tinc molt vist!
Al començament de sortir amb el meu home hi anàvem tot sovint: tot està tan ben posadet, tot sembla tan acollidor... Jo que sóc molt casolana, somniava amb la casa dels meus somnis i allà la tenia feta realitat, a punt per entrar-hi a viure.
Després va arribar la vida en parella i vem seguir anant-hi per agafar idees i comprar cosetes: algunes molt útils, d'altres no tant. De mobles pocs, unes llibreries i cadires plegables (tenint parents fusters, els hem donat negoci a ells).
I ara amb el peque, la secció I kea i los ñiños és una mina! Des de que va nèixer hi he anat 4 cops, 2 amb peque i 2 sense (per desconnectar).
Recomano aquest llibre, i aquest joc de vasets: li encanten i s'hi passa moltes estones.
I avui li he comprat aquest joc d'anelles, a veure què tal li va.
Ara deixaré passar un temps, que ja ho tinc molt vist!
divendres, 27 d’agost del 2010
El nyanyo
Les exploracions del peque augmenten exponencialment i l'altre dia va passar l'inevitable: es va fer un nyanyo!
Mira que estava jo al seu costat, a punt d'acostar-li una cadira de la terrassa perquè s'hi pogués agafar i aixecar-se...
Però no hi vaig ser a temps, em despisto i en un segon cau en picat, rígid, el cap per davant i sona un "cloc" com de buit.
Gairebé em poso jo també a plorar del greu que em va saber.
El pobre va bramar espantat una miqueta però es va calmar prou ràpid (el cop encara ens resonava a nosaltres...)
Com li va quedar morat i no sabiem si li sortiria burnia, vem vestir-nos ràpidament i cap a la farmàcia falta gent (som pares novatos i era el primer chichón fort!).
Ens van donar Arni dol i molt bé: dos dies després només li queda una taqueta fosca de res.
Aquest va ser el primer nyanyo dels mil que se'n farà en els propers temps...Pel proper, almenys els seus pares ja estarem preparats!
Mira que estava jo al seu costat, a punt d'acostar-li una cadira de la terrassa perquè s'hi pogués agafar i aixecar-se...
Però no hi vaig ser a temps, em despisto i en un segon cau en picat, rígid, el cap per davant i sona un "cloc" com de buit.
Gairebé em poso jo també a plorar del greu que em va saber.
El pobre va bramar espantat una miqueta però es va calmar prou ràpid (el cop encara ens resonava a nosaltres...)
Com li va quedar morat i no sabiem si li sortiria burnia, vem vestir-nos ràpidament i cap a la farmàcia falta gent (som pares novatos i era el primer chichón fort!).
Ens van donar Arni dol i molt bé: dos dies després només li queda una taqueta fosca de res.
Aquest va ser el primer nyanyo dels mil que se'n farà en els propers temps...Pel proper, almenys els seus pares ja estarem preparats!
dijous, 26 d’agost del 2010
La rentrée
Diumenge passat vem llegir el titular d'aquest article i no vaig ser conscient de que jo gairebé he gaudit d'una maternitat noruega!!
Tot i ser un nen "programat", no vem ser conscients de la carambola que representava parir al novembre: teníem massa por que no prosperés com per fer números.
Però vem triomfar i m'he passat gairebé 10 mesos amb el peque!
Primer baixa per maternitat. Després la compactació del terç que "regalen" als funcionaris durant el primer any. I tot seguit...vacances d'estiu!
Tot i que de vegades em donava la impressió d'haver deixat de tenir una vida pròpia, vist amb perspectiva ha estat genial tenir tant de temps per dedicar-li al peque. L'he pogut cuidar tan bé! L'he disfrutat tant!! I es veu tan feliç...!
Però ara només em queden 5 dies de vacances...La tornada serà durilla!
Tot i ser un nen "programat", no vem ser conscients de la carambola que representava parir al novembre: teníem massa por que no prosperés com per fer números.
Però vem triomfar i m'he passat gairebé 10 mesos amb el peque!
Primer baixa per maternitat. Després la compactació del terç que "regalen" als funcionaris durant el primer any. I tot seguit...vacances d'estiu!
Tot i que de vegades em donava la impressió d'haver deixat de tenir una vida pròpia, vist amb perspectiva ha estat genial tenir tant de temps per dedicar-li al peque. L'he pogut cuidar tan bé! L'he disfrutat tant!! I es veu tan feliç...!
Però ara només em queden 5 dies de vacances...La tornada serà durilla!
La tieta
La meva regla ha estat sempre tan impuntual com jo. Bé, potser una mica més!
I la meva síndrome pre-menstrual us asseguro que sí que existeix i literalment estic que mossego durant uns dies.
Per això, d'una banda, no la trobava gens a faltar. Però per l'altra, tenia ganes de tornar a ser jo, no sé si m'enteneu...
Aquí poso una petita crònica de la meva tia maria per recordar-ho en futures ocasions:
Com diria la Shanaya Twain: "Man, I feel like a woman!"
I la meva síndrome pre-menstrual us asseguro que sí que existeix i literalment estic que mossego durant uns dies.
Per això, d'una banda, no la trobava gens a faltar. Però per l'altra, tenia ganes de tornar a ser jo, no sé si m'enteneu...
Aquí poso una petita crònica de la meva tia maria per recordar-ho en futures ocasions:
- Pareixo el 9 de novembre i tinc loquis lleus un parell de setmanes, si arriba.
- Petita pèrdua el 27 de desembre (la quarentena!?Va coincidir amb el ginecòleg!).
- Finalment, 16 de juliol(aniversari del cunyat) arriba amb abundant i esplendorosa.
- I al cap de 37 (!) dies, ja la tornem a tenir aquí, també a l'estil Fontana di Trevi.
Com diria la Shanaya Twain: "Man, I feel like a woman!"
Vacances al país de la calor
Aquest any hem canviat el "modus operandi" de les nostres vacances.
Per instàncies del meu home (tot i les meves mandres i reticències), a finals de juliol vem agafar els trastets per passar una setmana al poble amb els seus parents.
A mi no em venia gens de gust per varis motius: massa gent sota el mateix sostre, l'exagerada calor de la vall de l'Ebre, les infraestructures que necessita el peque...però, per tal de no provocar el nostre divorci, finalment vaig cedir.
Si bé la primera nit jo hagués marxat cap a casa (hogar dulce hogar), a partir del segon dia ens vem deixar portar per una rutina prou suportable que orbitava entorn el petitó (i el mètode Es tivill que estàvem posant en pràctica).
Ens despertava cap a les 8 i teta. Esmorzavem els grans i cap a quarts d'onze a la piscina. Tornàvem a les 12 i el puré. Dinàvem nosaltres i amb una mica de sort ell es deixava adormir. Ens atontàvem davant de la tele fins l'hora de la fruita. Llanguejavem pels sofàs fins per allà les 19, que tornàvem a sortir. A la banyera per refrescar-lo i a quarts de nou els cereals + teta anestèsia. Bona nit cargol.
Va plorar la primera nit i després com una seda. Potser es despertava i bramava menys d'un minut. Un parell de nits fins i tot vem "gosar" sortir sols a fer una orxata.
Però el que es diu unes vacances revigoritzants i per desconnectar doncs no ho van ser pas.
Em pregunto quants anys caldran per tornar-les a tenir...
Per instàncies del meu home (tot i les meves mandres i reticències), a finals de juliol vem agafar els trastets per passar una setmana al poble amb els seus parents.
A mi no em venia gens de gust per varis motius: massa gent sota el mateix sostre, l'exagerada calor de la vall de l'Ebre, les infraestructures que necessita el peque...però, per tal de no provocar el nostre divorci, finalment vaig cedir.
Si bé la primera nit jo hagués marxat cap a casa (hogar dulce hogar), a partir del segon dia ens vem deixar portar per una rutina prou suportable que orbitava entorn el petitó (i el mètode Es tivill que estàvem posant en pràctica).
Ens despertava cap a les 8 i teta. Esmorzavem els grans i cap a quarts d'onze a la piscina. Tornàvem a les 12 i el puré. Dinàvem nosaltres i amb una mica de sort ell es deixava adormir. Ens atontàvem davant de la tele fins l'hora de la fruita. Llanguejavem pels sofàs fins per allà les 19, que tornàvem a sortir. A la banyera per refrescar-lo i a quarts de nou els cereals + teta anestèsia. Bona nit cargol.
Va plorar la primera nit i després com una seda. Potser es despertava i bramava menys d'un minut. Un parell de nits fins i tot vem "gosar" sortir sols a fer una orxata.
Però el que es diu unes vacances revigoritzants i per desconnectar doncs no ho van ser pas.
Em pregunto quants anys caldran per tornar-les a tenir...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)