Des de fa dues setmanes tinc certs problemes amb el pit esquerre.
No sé si serà qüestió de nervis (problemes familiars) però m'hi trobo bultets durs, una mica de mató diguéssim.
Dimecres passat em vaig espantar en adonar-me'n i vaig trucar al meu ginecòleg i a la llevadora
Em van receptar un ibuprofeno, escalfor, massatges i buidatge del pit amb el tirallets.
Com que estava anguniosa, a la tarda li vaig anar a ensenyar a l'Alba i em va descartar una mastitis perquè el pit no estava ni vermell ni calent.
Vaig començar per l'esquerre a totes les tomes i l'endemà vaig donar efusivament les gràcies al meu peque per haver-se cruspit tot el mató.
Aquesta setmana igual però en menor mesura, potser només un conducte i prou.
Des d'aquell dia també em noto diferent el mugró, més sensible i quan el nen mama em molesta una mica (però és suportable).
Em sobta molt que després de 6 mesos em passi això!!!
Potser és que ara fabrico més llet i se m'han col·lapsat una mica les instal·lacions...
dijous, 6 de maig del 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
La croqueta
Ahir vam rebre un regalet de la Mar ina Ge li.
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!
Etiquetes de comentaris:
6mesos,
croqueta,
puericultura,
regal
dissabte, 17 d’abril del 2010
Mi niño tiene mocos
Estic una mica preocupada pels mocs del meu nen.
M'agradaria convènce'ls perquè marxéssin d'un nas tan petit, el col·lapsen.
No tenen prou espai i llavors han de baixar fins el coll i li fan venir tos.
I el pobre nen no sap estossegar: ho fa amb una boqueta de pinyó, treient la llengua, posant-se vermell. I em fa peneta!
Ahir va coincidir que vem anar al pediatra: el va auscultar, va dir que el pit estava bé i ens va receptar uns anicets homeopàtics (lycopodium clavatum) per donar-li 2 cops al dia durant 5 dies.
Aquest matí hem provat de donar-li dissolt amb aigua i no vegis el fàstic que li ha fet al peque! Ha escopit l'aigua amb una rapidesa! Ho he tastat i no sabia a res. Però clar, el nen mai havia begut aigua abans i no ha triunfat gaire!
Aquesta tarda porta gairebé 2 hores de migdiada, cosa bastant rara. Per mi que els seus aticossos estan lliurant batalla. Quan es desperti ja pot preparar-se per rebre les meves defenses amb la boca ben oberta!
M'agradaria convènce'ls perquè marxéssin d'un nas tan petit, el col·lapsen.
No tenen prou espai i llavors han de baixar fins el coll i li fan venir tos.
I el pobre nen no sap estossegar: ho fa amb una boqueta de pinyó, treient la llengua, posant-se vermell. I em fa peneta!
Ahir va coincidir que vem anar al pediatra: el va auscultar, va dir que el pit estava bé i ens va receptar uns anicets homeopàtics (lycopodium clavatum) per donar-li 2 cops al dia durant 5 dies.
Aquest matí hem provat de donar-li dissolt amb aigua i no vegis el fàstic que li ha fet al peque! Ha escopit l'aigua amb una rapidesa! Ho he tastat i no sabia a res. Però clar, el nen mai havia begut aigua abans i no ha triunfat gaire!
Aquesta tarda porta gairebé 2 hores de migdiada, cosa bastant rara. Per mi que els seus aticossos estan lliurant batalla. Quan es desperti ja pot preparar-se per rebre les meves defenses amb la boca ben oberta!
Dormint al llit
Després d'haver llegit el post de l'onavis i haver-hi parlat ahir mateix amb la Marta, vaig a explicar la meva experiència amb això del collit (que escrit així em sembla raro-raro).
Recordo que ja a la Clínica, el nen feia molts sorollets quan dormia i si me'l posava al meu llit, al meu costadet, dormia en silenci plàcidament. I a mi m'agradava molt! També l'Alba deia que amb l'oloreta pujaria la llet.
Després a casa, el primer mes, quan s'activava a la nit, una manera que de vegades funcionava per adormir-lo era donant-li el pit estirada al llit. Després de que es pixés un parell de cops ja tenia la infraestructura preparada: empapador, tovallola i nen al damunt (ara que ja no tenim escapaments, el poso damunt la tovallola, per la llet que li regalima).
Actualment, a la toma de les 06:00-07:00 (que estic molt grogui i de poc humor) me'l poso al llit, li dono una teta, s'adorm i el deixo amb mi.
Però trobo varis inconvenients al co-lecho.
El primer és que jo no dormo cómoda. Després de 5 mesos encara no he trobat la posició per adormir-me sense patir: o se m'adorm un braç o pateixo de l'esquena o faig força amb les cames...gairebé sempre espero a que es desenganxi i em recoloco millor. Això vol dir que la meva teta no queda a l'abast del peque, massa baixa.
El segon dubte és: com es deu canviar de teta? No crec que el nen escali i la trobi ell solet! Llavors els deus haver de canviar tu i per tant t'has de despertar i moure't...
Bé, aquesta és la meva versió del co-lecho parcial. Estic segura que si no tingués bressol i el nen dormís amb mi aquests inconvenients els trobaria una nimietat.
Recordo que ja a la Clínica, el nen feia molts sorollets quan dormia i si me'l posava al meu llit, al meu costadet, dormia en silenci plàcidament. I a mi m'agradava molt! També l'Alba deia que amb l'oloreta pujaria la llet.
Després a casa, el primer mes, quan s'activava a la nit, una manera que de vegades funcionava per adormir-lo era donant-li el pit estirada al llit. Després de que es pixés un parell de cops ja tenia la infraestructura preparada: empapador, tovallola i nen al damunt (ara que ja no tenim escapaments, el poso damunt la tovallola, per la llet que li regalima).
Actualment, a la toma de les 06:00-07:00 (que estic molt grogui i de poc humor) me'l poso al llit, li dono una teta, s'adorm i el deixo amb mi.
Però trobo varis inconvenients al co-lecho.
El primer és que jo no dormo cómoda. Després de 5 mesos encara no he trobat la posició per adormir-me sense patir: o se m'adorm un braç o pateixo de l'esquena o faig força amb les cames...gairebé sempre espero a que es desenganxi i em recoloco millor. Això vol dir que la meva teta no queda a l'abast del peque, massa baixa.
El segon dubte és: com es deu canviar de teta? No crec que el nen escali i la trobi ell solet! Llavors els deus haver de canviar tu i per tant t'has de despertar i moure't...
Bé, aquesta és la meva versió del co-lecho parcial. Estic segura que si no tingués bressol i el nen dormís amb mi aquests inconvenients els trobaria una nimietat.
La Fruita
Als 4 mesos els dos pediatras ens van dir de donar-li fruita al nen.
Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!
Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
"Nyam nyam bon profit, nyam nyam bon profit, moltes gràcies igualment".
I per acabar, acostuma a fer un ressopó de teta, per baixar una mica, diguéssim.I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!
dissabte, 13 de febrer del 2010
4mesets
Poc a poc però ràpidament, el menut va creixent. Ara és tot un senyoret de gairebé 4 mesos!
Al grup de lactància que vaig tots els dijous, les altres mames es meravellen de com ha crescut el peque: "Era tan petit!! Què gran que està!!!". La veritat que això m'omple de satisfacció!
Anem bé de llargada (62 cm) però de pes estem entre els petits i els mitjans (5600g).
La llevadora però em diu que com les persones (que n'hi ha de grosses i de primes, d'altes i de baixes), els bebés tampoc són tots iguals.
El que compta és que se'l veu bé: riu, fa pipi i caca, és molt curiós, mou cames i braços, s'aixeca bastant si el deixo bocaterrosa... A l'hora de dormir el patró més comú és quedar-se fregit amb la teta de les 00:00 i despertar-se a les 04:00 (fa mal!), a les 08:00 (amb canvi de bolquer) i a les 11:00 (i la seva mama fa igual). El dia que es despista i dorm 6 o 7 hores...no m'ho puc creure i penso "no li hauré donat el pit sonàmbula?"
Durant el dia fa becainetes a les 14:00 i a la tarda, i si sortim segur que pesa figues passejant.
Cada cop és més interactiu i fa més gràcia: veig que sempre serà per mi el nen més maco del món!!!
Al grup de lactància que vaig tots els dijous, les altres mames es meravellen de com ha crescut el peque: "Era tan petit!! Què gran que està!!!". La veritat que això m'omple de satisfacció!
Anem bé de llargada (62 cm) però de pes estem entre els petits i els mitjans (5600g).
La llevadora però em diu que com les persones (que n'hi ha de grosses i de primes, d'altes i de baixes), els bebés tampoc són tots iguals.
El que compta és que se'l veu bé: riu, fa pipi i caca, és molt curiós, mou cames i braços, s'aixeca bastant si el deixo bocaterrosa... A l'hora de dormir el patró més comú és quedar-se fregit amb la teta de les 00:00 i despertar-se a les 04:00 (fa mal!), a les 08:00 (amb canvi de bolquer) i a les 11:00 (i la seva mama fa igual). El dia que es despista i dorm 6 o 7 hores...no m'ho puc creure i penso "no li hauré donat el pit sonàmbula?"
Durant el dia fa becainetes a les 14:00 i a la tarda, i si sortim segur que pesa figues passejant.
Cada cop és més interactiu i fa més gràcia: veig que sempre serà per mi el nen més maco del món!!!
divendres, 22 de gener del 2010
Frases estàndard
Quan estava embarassada, i sobretot a la recta final, persona que em trobava persona que a acomiadar-se em deia: "Que sigui una hora curta!". No fallava. Després d'haver viscut l'estona dolenta de les contraccions en el moment del part ho entenc que tothom et desitgi això. Però per encoratjar més realísticament a l'embarassada podrien dir: "Concentra't en les respiracions!" perquè això va ser realment el què em va ajudar...
Més tard, els primers dies que vaig sortir amb el nen (i només feia que aturar-me per ensenyar-lo) a l'acabar la conversa tothom em deia "Salut per veure'l créixer". El primer cop em va sobtar perquè no tinc pas cap intenció de dinyar-la fins d'aquí una bona pila d'anys! Després ja em vaig acostumar. No m'havia pas fixat que existien aquesta espècie de frases estàndard.
Em pregunto quantes més en descobriré al llarg dels anys...
Més tard, els primers dies que vaig sortir amb el nen (i només feia que aturar-me per ensenyar-lo) a l'acabar la conversa tothom em deia "Salut per veure'l créixer". El primer cop em va sobtar perquè no tinc pas cap intenció de dinyar-la fins d'aquí una bona pila d'anys! Després ja em vaig acostumar. No m'havia pas fixat que existien aquesta espècie de frases estàndard.
Em pregunto quantes més en descobriré al llarg dels anys...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)