Pàgines

dilluns, 6 de febrer del 2012

Mentidetes

Un dels progressos del peque (crec que se'n pot dir així) és que diu "mentides" deliberadament.

Quan dic mentides vull dir que no diu la veritat expressament. Com un joc. Per exemple, estem jugant amb el Pocoyó i et diu " Atet Bobmatetes" i si li dius "Vols dir que és el Bob Manetes?", ell continua amb el seu joc "Siiiiiiiii, Bobmatetes". Un altre exemple és quan diu que el seu amiguet va a la classe del "Bolets", que això s'ho ha inventat directament perquè va a la classe dels Esquirols i no existeix cap classe de "Bolets" a la guarde!
Comencem aviat!
(A la meva família n'hi ha uns quants d'especialistes en això de portar la contrària...no ens queda res!)

Em sembla que tindrem un problema...

D'aquí dues setmanes serà Carnestoltes.
Al meu poble, aquesta festa té molta tirada. La rua de dissabte tranquil·lament pot durar 2 hores amb la quantitat de disfresses, comparses, orquestrines i carrosses (carrossa vol dir qualsevol cosa amb rodes) que s'hi concentren. I no exagero!
L'any passat vem ser una colla de pagesos que portava el seu espantaocells i els cotxets tunejats de tractors. Els nens anaven tots d'animalons, el meu de xaiet.
Aquest any serem pallas@s i encara ens hem de reunir per decidir com transportarem els peques: potser en un carret de súper ben llampant?

Com el meu home és de fora i no va mamar la festa (i bastant soso en aquest sentit, perquè no dir-ho), a la rua estic soltera. La veritat és que em fa una mica de ràbia perquè es disfressem totes les parelles d'amics però com ja fa anys que viu aquí i no s'ha animat encara, doncs ho he deixat per impossible. Deu tenir algun trauma infantil...I aquí és on entra la meva preocupació.
 

L'altre dia vaig anar a buscar les disfresses i no va haver-hi maneres d'emprovar-li la seva al meu fill. Literalment es tirava al terra. Ni tan sols el barret! Ai, els gens paterns!!!!
Però tinc un pla. Vaig penjar a la nevera una foto de la disfressa i li vaig dient que ell també anirà de pallasso. Aquesta setmana tornaré a la càrrega, a veure si puc emprovar-li els pantalons.

A la guarde també ho treballen, a veure si passen aquests freds siberians ( i virus varis) i el torno a portar, que portem unes setmanetes de vacances improvisades (com es nota que tinc una iaia disposada a quedar-se el nen per jugar amb ell)


Espero que dissabte, al veure els seus amiguets disfressats ell finalment s'animi...

dilluns, 16 de gener del 2012

Consell

Les claus del cotxe han estat i encara són una de les joguines preferides del meu peque. Ens les demana i s'ho passa bomba intentant obrir tot el que li sembla (joguines, portes, cavitats vàries...)

Però el meu consell és que no li deixeu MAI les claus del cotxe  a un nen quan estigui a la cadireta del cotxe! Ja ho sé, és de calaix però ho vaig fer.

Sort que era al pàrking de casa. Mentre descarregava les dos-centes llibretes que portava per corregir no se'm va ocòrrer altre cosa que deixar-li les claus.
Just tanco la porta per anar-lo a treure per l'altre costat que sento un "Clec" que em fa exclamar "M * * * *!".
"Carinyo, torna a apretar el botó, obre el cotxe, guapo!". Al començament, ell s'ho prenia com un joc i m'ensenyava les claus i tornava a tancar el cotxe. Quan va passar una estona i jo ja em vaig posar nerviosa, li cridava directament "Apreta el botó de baix! Apreta!". Ell ja no reia i amb cara de circumstàncies m'apropava les claus al vidre de la finestra perquè les agafés.  Quan li van caure a terra, vaig deixar el nen sol  i vaig pujar a avisar la veïna  "Truca als meus pares que em portin les claus de casa meva al pàrking!!!" (Perquè la menda-lerenda tenia el mòbil mort (...de feia dues setmanes...)).
I aquí va estar tot perquè el meu pare va arribar "raudo i veloz" i vam treure el peque del cotxe en un plis-plas.

Dies després, el nen encara se'n recorda i però de ben segur que a mi no se m'oblidarà mai més!

dimecres, 11 de gener del 2012

Samarretes del MIC

Fa poc vaig descobrir que cosint feltre poden fer-se dibuixos ben xulos per samarretes.
Aquí us penjo les meves creacions del Nadal, regalets per dos amiguets del peque i el meu fillol.




Què us semblen? N'estic ben orgullosa!!


dijous, 22 de desembre del 2011

22 de desembre

Avui ha estat un dia llarg: concert de nadal, pastorets, dinar de profes... I encara em queden per fer algunes coses tot i que ja és demà.

Estic esperant al meu home que arribi del seu sopar per agafar el cotxe i marxar a l'hospital.
Aquest any les festes seran una mica estranyes perquè la meva iaia està ingressada i els metges ja ens han dit que no la deixaran anar fins passat el cap de setmana. Ella està eixerida, respon bé a la medicació i fa tota la pinta que se'n sortirà d'aquesta.
Com que demà ja no treballo, m'he ofert per anar a passar allà la nit i deixar que ma mare dormi al seu llit després de dues nits de cadira-hospital. Demà estaré feta un cromo (perquè a mi també em costa dormir) però tot sigui perquè ma mare descansi una mica!

Al matí, el concert a la guarde ha estat molt divertit. Ens han portat un teclat i tot per acompanyar! I el director de la coral del poble! Profesional, muy profesional! Hem assajat durant mitja hora, ens hem amagat i quan hem tornat a entrar ja estava tota la sal plena de peques. Estaven la mar de monos assentadets a sobre de coixins i matalassets, mirant-nos amb aquells ulls grans, rient, picant de mans...Què tendres! I al meu fill de primer no li ha agradat gaire aquell moviment i ha fet com per plorar però de seguida la mestra se l'ha posat a la falda i a l'acabar la primera cançó ja picava de mans. És poruc, què vols fer-hi!!!

En acabar l'actuació estelar, he sortit pitant  per anar a vigilar la festa de Nadal: torneig de futbol i pastorets. Encara ha anat prou bé tenint en compte la poca previsió dels organitzadors: m'esperava un caos!
Però no, altre cop m'he meravellat de la bona voluntat dels profes i de com de bé és comporten els alumnes fora del centre! Els hauríem de treure més sovint!

El dinar de profes no ha estat dels més divertits de la meva vida (no he tingut vista a l'hora de seure) però no ha anat malament. Crec que tot el restaurant estava ple de taules de profes de les escoles i instituts de la comarca! I mira que era gran! Corria un mail on s'instava a deixar de fer aquests dinars i sopars com a mesura de pressió en contra de les retallades. Realment avui en aquell lloc ho haurien notat!

I així ha estat el meu 22 de desembre. Encara tinc el cos ple d'adrenalina. Sempre em passa quan començo vacances. Això i posar-me malalta! (crec que anar a un hospital aquesta nit no em portarè res de bó....).
Bones Festes a tothom!







dijous, 15 de desembre del 2011

Les estafes del Carre ful

Vivim al costat d'un Dia i un BonArea. A l'altre cantó de la plaça hi  tinc un Frescuore i un forn de pa.  Això vol dir que puc anar a comprar de tot , tret el peix fresc, en una revolada.

Però això no treu que de vegades, atiats pels milers de "panfletos" publicitaris que dipositen periodicament a la nostra bústia, ens anem d'expedició al Carreful. En tenim 2 per triar en un radi de 14 Km.

Si ens volem benficiar de les ofertes del 3x2 o del 70%  és important mirar la lletra petita on diu per quin dels dos establiments és vigent. I després comprovar a la factura que realment t'han fet el descompte! Perquè he arribat a la conclusió que tenen moltes estratègies per evitar-ho!! O això o nosaltres (que ja anem amb compte) tenim molt mala sort!

La darrera m'ha indignat bastant, fins el punt que no els penso comprar res aquest Nadal.
Farà una setmana que hi havia una oferta de bolquers Dodot de la 2a unitat al 70%. Doncs d'entrada ja ens va costar de trobar els paquets que exactament estaven en oferta (i això que era el primer dia d'oferta). I després de passar per caixa me n'adono que no ens han cobrat el què tocava.(vaig fer treure el mòbil al meu home i tot).
Anem al taulell a reclamar i resulta que haviem agafat un paquet de 108 unitats (en oferta) i un de 128 unitats (trampa). L'embalatge era igual i els 20 bolquers de més no es notaven en el volum. Ens vam canviar el paquet i ens van retornar els diners (uns 20€!), això sí.

Però estic convençuda que no era atzar que ens confonguéssim. Nosaltres vem verificar el primer paquet i acte seguit vem tibar el segon del mateix lloc. Si no hagués repassat el compte, no ens haguéssim assabentat. Ja ho sé que les ofertes són per fer-nos picar l'ham i que omplim el carro amb d'altres productes. Però em fa ràbia que ni havent picat ens estafin!


Rellegint potser s'ha fet avorrit...però em vaig indignar i espero que us serveixi a vosaltres!

dijous, 1 de desembre del 2011

Una mama que fa història?

Des de que van passar-me el premi (Merci Euphorbia) he estat donant-hi voltes.
I m'he decidit per aquest record genèric.

Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.

Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors.  I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?

Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...