Pàgines

divendres, 22 de març del 2013

Toi malita

Portava tota la setmana en mode vacances i  potser per això -i perquè tothom al meu voltant està o ha estat encostipat en major i menor grau- avui claudico jo i estic amb un "trancazo" i un mal de coll impressionant.

Quan he anat al metge, he hagut de fer memòria dels anys que fa que no prenc un antibiòtic per combatre la pus al coll! Aquest vespre, ibuprofeno i a dormir a les 21.

Començo bé les vacances...Aquest any que no marxava a contracor cap a les terres de l'Ebre!!!

Bones vacances (per qui les tingui).
 Bon pont per la resta.
 Un petonet.
Ens llegim a la tornada.

dimarts, 12 de març del 2013

Saltironejant

Darrerament el peque no corre, salta!

Ha guayat molt en destresa i agilitat.
És cosa de l'edat? De les classes de psicomotricitat de l'escola? D'imitar els seus companys?

Mai havia estat tan entusiasta a l'hora de moure's. Ara salta i fa girs de 360º (d'on ho deu haver tret?).
També fa salts de granota, salts a peus junts i de vegades veus que es concentra per saltar el més amunt possible, agafant impuls. I no perd cap oportunitat de fer un salt per baixar d'algun lloc alt. Si ho és molt, per sort, demana ajuda -continua sent prudent.

Això m'ha fet recordar aquesta cançó de Manel, i acabo de descobrir que va de ruptures i de gent que posa les banyes (fa "el salt"). Tants cops cantant-la i sense saber-ho!

dissabte, 9 de març del 2013

Guixos i somriures

Dissabte passat semblava que la primavera ja era aquí!
Vem treure els guixos a la terrassa i vem dibuixar una mica.
Vaig fer una xarranca, vem saltar una mica.
L'estona va acabar amb una cara somrient de guix, potser la primera que el peque fa amb celles???



dilluns, 4 de març del 2013

L'amic Guardiola

Quan vem provar el mètode E.s.t.i.v.i.l.l amb el nen, vem triar com company de llit un osset tou i molt senzillet, de color blanc que ens havien regalat amb un lot de porductes Sua vi nex.
En aquell moment no ens vem adonar de la importàcia que tenia aquesta tria!

Al llibre, el batejaven amb el nom de Pep i al meu home se li va acudir de dir-li Guardiola.

A partir de llavors, l'osset es va convertir en la joguina especial del meu fill i encara dura.
Dorm amb ell i quan es lleva, l'agafa per esmorzar.
Si a la nit em crida per venir al nostre llit, no se'l descuida pas.
Quan era més petit, l'encabia a tot arreu i de vegades haviem tingut problemes per localitzar-lo!
Ara ja no hi juga tant però de vegades està mirant la tele i veus que s'aixeca per anar-lo a buscar al seu cuarto i portar-lo al sofà amb ell.
Pel seu aniversari el vem portar a l'escola per parlar d'ell com un objecte valuós.

I viatja amb nosaltres si dormim fora de casa!

Mira què no és pas gaire maco. No té ni boca i això ha provocat moltes preguntes al meu fill. "Per on menja, mama?","Per on parla?" , "No té dits!".
I que sigui blanc no sé si és bó o dolent perquè s'embruta molt ràpid i va sovint de cap a la rentadora.

Bé aquí s'acaba el post d'homenatge a l'amic Guardiola.
Sens dubte, un osset feliç.



dijous, 28 de febrer del 2013

Fent de Buzz

Fent de Buzz Ligthyear pels carrers de la Colònia Güell.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Autonomia

El peque està trobant el gust a fer les coses ell sol.

Per exemple...
Es posa i treu les sabatilles i les sabates -les de velcro- i les endreça al seu calaix.
Es treu la jaqueta, el gorro i la bufanda i les entafora a l'armari del rebedor.
També es desvesteix per entrar a la dutxa, però a vegades té problemes amb les samarretes i treure el cap.
Es prepara el tamboret, la tapa del WC i s'abaixa els pantalons a l'hora de fer pipi i quan acaba en sentit invers. També es posa el reductor si té caca i es frega el cul (això s'ha de supervisar!).

Agafa el mando de la tv i l'encèn i apaga -però només es posa el super3!

I el que ha començat a fer aquesta setmana és caminar tot sol fins a la porta d'entrada a l'escola (que és enmig del parc, sense cotxes perillosos).
Em fa un petonet i em diu que "jo sol".
Llavors va pujant tot cofoi, girant-se, saludant-me, fins arribar a la porta.
I jo me'l miro, somrient com una bleda...

(però en el menjar segueix tan "cansino" com sempre...és el nostre cavall de batalla!)

divendres, 22 de febrer del 2013

Tocar la neu

Diuen que nevarà aquesta nit. Nosaltres vem tocar neu la setmana passada.
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.
La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!