Aquesta nit he tingut un malson.
Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?
divendres, 21 de febrer del 2014
dimarts, 18 de febrer del 2014
6 dies enfebrats
Aquest any anàvem passant l'hivern amb algun moc, una mica de tos però dormint bé, sense faltar a l'escola i jo em deia "Mira que ve, l'Equinàcea i el xarop de l'herboristeria que li estan anant prou bé...!"
Doncs era un miratge: finalment el peque va agafar febre 6 dies seguits, acompanyats de muntanyes de mocs i tos escanyussera per donar i per vendre. I quines nits!! Després de la 3era descansant poc, vaig passar per un moment de crisi personal i tot: allò que comences a preocupar-te per si el nen tindrà alguna cosa més que un refredat de cavall...
El vam portar dos cops al metge per estar tranquils. El visitàvem i ens deien que no tenia ni angines ni el pit carregat. Que tinguéssim paciència i seguíssim amb antitèrmics i el Terbas.min.
I al setè dia és va fer la llum. Al·leluia!
Ahir el peque li deia a ma mare que no volia anar al col·le, que millor anaven cap a casa seva.
Clar, tot i que al col·le s'ho passi de fàbula a qui no li agrada que el mimin tot el dia!
Així que no sé si el grip o un virus punyetero ha visitat la nostra llar. Esperem que la primavera no tardi gaire més a venir per fer fora aquests indesitjables!
Doncs era un miratge: finalment el peque va agafar febre 6 dies seguits, acompanyats de muntanyes de mocs i tos escanyussera per donar i per vendre. I quines nits!! Després de la 3era descansant poc, vaig passar per un moment de crisi personal i tot: allò que comences a preocupar-te per si el nen tindrà alguna cosa més que un refredat de cavall...
El vam portar dos cops al metge per estar tranquils. El visitàvem i ens deien que no tenia ni angines ni el pit carregat. Que tinguéssim paciència i seguíssim amb antitèrmics i el Terbas.min.
I al setè dia és va fer la llum. Al·leluia!
Ahir el peque li deia a ma mare que no volia anar al col·le, que millor anaven cap a casa seva.
Clar, tot i que al col·le s'ho passi de fàbula a qui no li agrada que el mimin tot el dia!
Així que no sé si el grip o un virus punyetero ha visitat la nostra llar. Esperem que la primavera no tardi gaire més a venir per fer fora aquests indesitjables!
dilluns, 10 de febrer del 2014
L'entrevista de P4
Dijous vem trobar-nos amb la mestra del peque: era l'entrevista de seguiment de p4.
Ja n'he escrit de la Laura en aquest post. Només afegir que després de parlar una hora amb ella també vem fer-nos els fans seus (com el peque).
Ens va dir que el peque està molt motivat per aprendre, és treballador i es relaciona molt bé amb companys i adults.
L'únic però és que a vegades, a l'hora de posar-se a treballar, es queda empanat, com insegur del què ha de fer. I a la mínima, s'aixeca i li va a demanar qualsevol dubte.
També resulta que és xivato però que li està treient el costum:
"Laura, el tal ha picat al pascual!"
" I que no té boca el pasqual?"
"Sí"
"Doncs que vingui ell a dir-ho".
M'encanta el carinyo que transmetia pels seus nens! Quina bona feina que fan els mestres!
Ja n'he escrit de la Laura en aquest post. Només afegir que després de parlar una hora amb ella també vem fer-nos els fans seus (com el peque).
Ens va dir que el peque està molt motivat per aprendre, és treballador i es relaciona molt bé amb companys i adults.
L'únic però és que a vegades, a l'hora de posar-se a treballar, es queda empanat, com insegur del què ha de fer. I a la mínima, s'aixeca i li va a demanar qualsevol dubte.
També resulta que és xivato però que li està treient el costum:
"Laura, el tal ha picat al pascual!"
" I que no té boca el pasqual?"
"Sí"
"Doncs que vingui ell a dir-ho".
M'encanta el carinyo que transmetia pels seus nens! Quina bona feina que fan els mestres!
Etiquetes de comentaris:
entrevista,
escola,
mestra,
P4
dimarts, 4 de febrer del 2014
"Parlo en anglès!"
Dinàvem arròs a la cubana, que li encanta al peque.
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"
Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!
La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).
Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.
Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"
Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!
La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).
Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.
Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".
Etiquetes de comentaris:
anècdota,
anglès,
extraescolars,
idiomes
diumenge, 2 de febrer del 2014
La conferència L.E.G.O
A l'escola del peque, cada curs el nen ha de fer una activitat de parlar en públic, davant de tota la classe.
L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.
Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!
L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.
| Torre |
| Castell |
| Ciutat? |
Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!
dijous, 30 de gener del 2014
El bebé Guardiola
Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.
No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...
El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!
Qui no es conforma és perquè no vol!
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.
No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...
El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!
Qui no es conforma és perquè no vol!
dimarts, 28 de gener del 2014
Lentilles gastades
De tornada cap a casa vem passar per l'óptica.
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".
M'encanten les nostres converses!
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".
M'encanten les nostres converses!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)