dissabte, 4 d’agost del 2012
Prova de la Lactosa
Dimarts ven anar a la clínica a fer-li la prova de la lactosa, per descartar que en sigui al·lèrgic. (Continua d'aquest post)
La prova consisteix en beure un preparat de lactosa i anar bufant cada mitja hora.
El peque anava en dejú així que es va beure el got "d'aigua" sense problemes.
Però a l'hora d'omplir una bosseta a bufades...no hi va haver manera. Ell bufava quatre o cinc cops i ja es cansava. Deia "Jastà" i s'intentava treure la mascareta. Aleshores, molt a pesar meu, l'empresonavem de mans i peus i es posava a plorar, pobret. I llavors la bossa s'omplia en un moment amb els seus brams interminables.
Després de 5 hores allà, entrant i sortint, intentant bufar i acabant plorant, el veredicte va ser negatiu. Una cosa menys en què pensar!
Aquestes vacances portem dies de tot amb el menjar. Hi ha àpats que s'ho acaba tot i d'altres que marraneja i et desespera. Però s'ha engreixat, ha crescut i se'l veu content. Així que suposo que tout va bien!
dijous, 2 d’agost del 2012
Pèrdua
Acabem de passar uns dies tristos: una besàvia del peque va morir dijous passat. Li havíen diagnosticat un càncer al març i durant aquests mesos va anar empetitint-se, setmana a setmana.
Va esperar que tots els seus néts (i besnéts) haguéssin tornat de vacances per marxar ella. I ho va fer quan érem tots junts a casa, després d'un petonet del meu fill (quan hi penso, m'emociono).
Era una iaia especial, començant pel nom: tothom la coneixia com la iaiato.
Sempre tenia algun detallet pels besnéts: cosa que li feia gràcia, els hi comprava, ni que fos per majors de 6 anys! Tenim la casa plena de contes, quaderns, colors i joguines seus pels propers anys.
Quan anem a casa dels meus sogres encara penso que la trobaré al sofà jugant al tetris amb la seva Nintendo DS. Se'm fa estrany saber que no tornarem a sentir les seves històries de la mamà i el papà i el C/Diputació, del seus estius a S'Agaró, de quan el meu home era petit...
El meu fill va demanar on era quan va veure el llit buit: li vem dir que havia marxat. Després va veure una fotografia seva en un àlbum de fotos i va exclamar: "Mira, aquí la Iaiato està desperta!".
Quan vem anar al seu pis, feia veure que trucava per telèfon i li deia "Com estàs, Iaiato?".
Vida i mort, sempre de la mà encara que no ho volguem veure.
PS:Un darrer detall de la Iaiato va ser regalar-nos la loteria que sempre ens portava per Nadal i estava convençuda que "ens arreglaria"!
Va esperar que tots els seus néts (i besnéts) haguéssin tornat de vacances per marxar ella. I ho va fer quan érem tots junts a casa, després d'un petonet del meu fill (quan hi penso, m'emociono).
Era una iaia especial, començant pel nom: tothom la coneixia com la iaiato.
Sempre tenia algun detallet pels besnéts: cosa que li feia gràcia, els hi comprava, ni que fos per majors de 6 anys! Tenim la casa plena de contes, quaderns, colors i joguines seus pels propers anys.
Quan anem a casa dels meus sogres encara penso que la trobaré al sofà jugant al tetris amb la seva Nintendo DS. Se'm fa estrany saber que no tornarem a sentir les seves històries de la mamà i el papà i el C/Diputació, del seus estius a S'Agaró, de quan el meu home era petit...
El meu fill va demanar on era quan va veure el llit buit: li vem dir que havia marxat. Després va veure una fotografia seva en un àlbum de fotos i va exclamar: "Mira, aquí la Iaiato està desperta!".
Quan vem anar al seu pis, feia veure que trucava per telèfon i li deia "Com estàs, Iaiato?".
Vida i mort, sempre de la mà encara que no ho volguem veure.
PS:Un darrer detall de la Iaiato va ser regalar-nos la loteria que sempre ens portava per Nadal i estava convençuda que "ens arreglaria"!
diumenge, 29 de juliol del 2012
Cargolant números
Em va agradar molt aquesta activitat que crec que vaig veure al blog de l'Inma de Paramipequeconamor (l'he buscada ara i no l'he trobada...).
Així que vaig començar a de guardar els taps dels bricks de llet.
Com que dies abans havíem pintat un cartró amb el peque, el vaig aprofitar.
Amb una mica de loctite i retolador permanent ja vaig tenir-ho tot fet.
Els números li agraden molt (he d'escriure un post sobre això), i tal com suposava, cargolar i descargolar també.
Quan va veure el taulell es va entusiasmar!! "Què és això, mama?". De seguida es va llançar a manipular i un cop ho va haver entès, va relacionar els puntets de cada tap amb el número corresponent. Vem quedar els dos ben satisfets!
També passa que de vegades ho fa expressament malament i em pregunta amb aquella carona seva "que està bé...?" i m'encanta perquè ha tingut cura que cap ni un coincideixi!!!! Bitxet!
Com veieu és una activitat molt senzilla però ben xula! Us la recomano!
Etiquetes de comentaris:
activitat,
manualitats,
números,
pequeactivitats,
taps
dimecres, 25 de juliol del 2012
Operació bolquer (part II)
Volia acabar de parlar sobre el tema.
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el peque ja control·lava sel·lectivament.
Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.
Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!
Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.
En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...
La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...
Seguirem informant!
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el peque ja control·lava sel·lectivament.
Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.
Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!
Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.
En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...
La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...
Seguirem informant!
dilluns, 23 de juliol del 2012
Mentres érem fora...
...vaig sumar-ne un.
I amb els meus dos homenets al costat, fent la migdiada, vaig escriure aquest verset: (-AVIS per navegants- mai he estat una gran poeta)
I amb els meus dos homenets al costat, fent la migdiada, vaig escriure aquest verset: (-AVIS per navegants- mai he estat una gran poeta)
Ja són 35. Tota una vida...
Encara no em pesen, encara tinc molt per viure!
Vindran tristeses, buscaré alegries.
Prometo riure ben fort, intentar patir menys.
Cuidar-me i cuidar-los a ells.
Aprendre sempre, saber una mica més.
Aprofitar el moment, aprofitar-lo bé.
Fontclara, 13.07.12
diumenge, 22 de juliol del 2012
Tocats per la tramuntana
Hi haviem estat fa uns anys, acabem de tornar i sé que hi tornarem:M'encanta l'Empordà!!!
Primer de tot, recomanar la casa rural Ca la Paquita. Senzilla, neta i confortable. Amb una petita nevera per guardar els iogurts i la fruita del berenar. A 15 minuts de les platges de Pals, Begur i l'Estartit. I els seus propietaris molt propers, disposats sempre a ajudar-te.
Al final ja m'havia acostumat a la nostra rutina. Esmorzar d'hora, "a quina platja anem avui?", tornem, dutxa i "dinem aquí al costat?", migdiada, berenar i "poble o platja?", sopar i a dormir, que la platja cansa!
I el peque encantat: ha jugat amb la sorra, menjat i dormit molt i se li ha curat la tos seca nocturna que arrossegàvem (l'aire de mar fa miracles!). També encara em meravello de que haguem pogut anar amb ell a tot arreu (botigues de ceràmica incloses!). És un solet...!
Penjo algunes fotos per il·lustrar la crònica.
Primer de tot, recomanar la casa rural Ca la Paquita. Senzilla, neta i confortable. Amb una petita nevera per guardar els iogurts i la fruita del berenar. A 15 minuts de les platges de Pals, Begur i l'Estartit. I els seus propietaris molt propers, disposats sempre a ajudar-te.
Al final ja m'havia acostumat a la nostra rutina. Esmorzar d'hora, "a quina platja anem avui?", tornem, dutxa i "dinem aquí al costat?", migdiada, berenar i "poble o platja?", sopar i a dormir, que la platja cansa!
I el peque encantat: ha jugat amb la sorra, menjat i dormit molt i se li ha curat la tos seca nocturna que arrossegàvem (l'aire de mar fa miracles!). També encara em meravello de que haguem pogut anar amb ell a tot arreu (botigues de ceràmica incloses!). És un solet...!
Penjo algunes fotos per il·lustrar la crònica.
| La casa rural, amb el castell de Torruella al fons. |
| Aiguablava, fent honor al seu nom. |
| Peratallada, poblet medieval. |
| Dalt del castell de Begur. |
dilluns, 9 de juliol del 2012
Aquests dies hem vist....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)