Pàgines

diumenge, 5 de maig del 2013

Ordinografia



Aquesta va ser la primera vegada que li vem posar el Openoffice al peque i li vem deixar que anés teclejant. I li va encantar! Va tocar-ho tot i també va escriure el seu nom (però no trobava les lletres!). També va descobrir que si no aixeques el dit, la lletra s'escriu mooooooltes vegades. I va traginar el ratolí -sobretot la boleta central- tant com va voler. Va estar-s'hi una bona estona omplint 22 pàgines!
L'altre dia em demanava que li tornés a posar.
No hem introduit gaire al peque amb els ordinadors, ipad i mòbils. Primera, perquè no estem gaire a la última i no tenim ni Smartphone ni tablet a casa. Segona, perquè penso que ja hi serà a temps i ho enganxarà ben ràpid quan ho necessiti.

dissabte, 4 de maig del 2013

De guiris per bcn

Fa unes setmanes vem fer 15 anys amb el meu home.
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!

Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!

En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!

dimarts, 30 d’abril del 2013

Nebodet@ en camí

A les vacances de SS, quan els vem anar a veure, jo em vaig ensumar alguna cosa: "Que esteu buscant un germanet?" li vaig preguntar a la meva cunyada en un moment que estàvem soles.
"No, encara no, ens hi posarem a l'estiu. De moment només prenc l'àcid fòlic".
Doncs la meva intuició era certa: estava embarassada!

L'altre dia ens truca i diu que ens ha enviat un mail, que el mirem.
"Que t'hi jugues que és una eco?".

M'alegro per ells i -com sempre- em meravello de lo fàcil que resulta embarassar-se als altres. 

El nebodet@  li toca al novembre: t'imagines que també nasqués el mateix dia que els peques? (el meu nebot i el meu fill van nèixer el 9 de novembre però amb un any de diferència).





diumenge, 28 d’abril del 2013

L'amic de l'ànima

El meu fill ha fet un amiguet de l'ànima, el M!

L'any passat anàven junts a la guarde i aquest any també van a la mateixa classe.
Viu a la nostra mateixa plaça, xerrem molt amb els seus pares.
El M és un nen simpàtic, xerraire, actiu, trapella i li pirren les pilotes.
El peque és timidot -però cada dia menys!- i les pilotes no li diuen res.
Amb tot i això són inseparables! Al·luciono amb aquesta dèria: es porta a dins això dels amics de l'ànima? Els veus com s'abracen al sortir de l'escola, eufòrics quan saben que anem al parc a jugar!

La feina és perquè parin i berenin una mica! Els hi falta temps per correr, atrapar-se, pujar als columpis, jugar al sorral, tira pedres a la font, buscar els pals més llargs possibles, escapar-se...
Es busquen mútuament. Però quan hi és el M, el meu peque no necessita ningú més.
M'agradaria que el meu fill fos més obert, juguès amb nens diferents...
Però tot és començar.
M'he de recordar que fa un any, quan anàvem al parc o bé em reclamava o bé no es movia del meu costat!


dimarts, 23 d’abril del 2013

La iaia

No és que sigui una gran consumidora de música, de vegades penso que hauria d'escoltar-ne més, incorporar-la al meu dia a dia.
Però fa poc que he descobert aquest grup: "La Iaia".
Pel que he llegit, entre d'altres coses, el nom del grup va per la iaia del cantant, tot un homenatge!


Us deixo aquest tastet: una cançó preciosa!


dijous, 4 d’abril del 2013

Racó Cactus

Diumenge vem tenir una tarda esplèndida de primavera i no vem estar-nos de passar-la a fora la terrassa. El peque i el meu home prenent el sol, jugant amb els legos. I jo, arreglant els cactus.

Jo els hi dic cactus però potser alguns d'ells no ho són.
No tenen punxes.
I són vividors, agraits.
Lentament van creixent i a vegades et regalen les seves flors cridaneres.
El més punxegut de la col·lecció és un aloe -ja deu tenir 5 anys- però se'm va glaçar aquesta tardor just abans d'entrar-lo a casa i ara fa mala pinta, no sé si aconseguiré reanimar-lo...

Els vaig reproduir, vaig posar els més grans en testos separats (a l'hivern no sabré on ficar-los...), m'ho vaig passar pipa provant com quedaven tots juntets a sobre de la taula.

És el meu racó cactus i me'n sento ben orgullosa. Oooole yo!






divendres, 29 de març del 2013

Rebossats en terra

El peque és una mica finolis en temes d'embrutar-se.
Molts dies no hauria pas de canviar-lo de roba perquè no s'embruta. Esquiva bassals, fa servir els coberts, s'espolsa les mans a la mínima engruna del que sigui que hi tingui...
El meu nebot és tot el contrari: sempre va fet un guarrete (això mereixeria un altre post que mai em decideixo a escriure).

Després d'uns quants dies junts, m'encanta veure com el meu fill s'asilvestra (i el meu nebot posa una mica de seny, més que res perquè es un any més petit).

Ahir van ser glorioses les tres hores que els dos cosins van estar jugant amb terra i pedres (i dues gosses). Quan vem arribar al mas, el peque no s'atrevia a pujar la muntanya de grava i menys baixar als forats de terra. Un estona més tard, ja pujava la muntanya amb un carretó del cosí i es revolcava a la trinxera.

L'aigua de la banyera va quedar marrona però s'ho van passar bomba!
PD: Avui he tret mig quilo de terra de les seves sabates i encara n'hi he deixat (no crec que pugui fer-les netes però hauran d'aguantar fins la calor).