Pàgines

dijous, 25 de juliol del 2013

Bons moments a l'Empordà

Vem repetir estada a la casa rural de l'any passat. Amb els tràfecs de final de curs, no tenia ganes de buscar coses noves així que vem decidir assegurar la jugada. Perquè el Baix Empordà ens encanta.

Et lleves al matí i en mitja hora tens quantitat de llocs interessants on anar.

Que al matí vols platja? Doncs mires el mapa i tries. Nosaltres aquest any vem anar a Platja de Pals, Tamariu, Llafranc i Sa Riera.
Que et ve de gust passejar per la civilització? Aquest cop vem estar a l'Estartit, Palafrugell, Palamós.
Ceràmica? La Bisbal! No em vaig firar gaire, tenia el temps cronometrat...
Descobrir poblets de pedra? Doncs vinga cap a Pals, Palau-Sator, Peratallada, Fontclara, Sant Feliu de Boada...
A més a més a més, vem dedicar un dia a Empúries: visita a les runes, bany a la idíl·lica platja del davant i dinar al preciós poblet de St Martí.

El peque s'ho va passar pipa. A la platja i a tot arreu es banyava amb el seu flotador (i això que l'aigua estava fresqueta, us ho asseguro!!). Ha dormit i menjat molt bé. Ha caminat força (tot i que intentava que el seu pare el portés a les espatlles) i s'ha atrevit a fer coses noves com ara pujar a una "nòria" (de les petites per nens!). Es va posar morenet, va curar-se dels mocs i va menjar com un campió.
Beneïdes vacances, que ràpid passen!
Llafranc i Calella de Palafrugell des del Far de St Sebastià


dilluns, 22 de juliol del 2013

Picardies

(Tornant de la platja, caminant cap al cotxe.)

PEQUE: Papa, em portes aquí dalt (assenyala les espatlles).
PAPA: No, peque, que porto la bossa de la platja.
PEQUE: Mama, li agafes la bossa de la platja al papa ?


(A l'habitació de la casa rural, amb el llum apagat i disposats per dormir. El peque es tira un pet i esclafim tots una rialla)
PAPA: Jo no he estat.
PEQUE (rient): Ha sigut la mama!


(A casa, després de dinar)
PEQUE: Mama, vull un carmelo!
MAMA: Peque, no menjaràs res més fins l'hora de berenar!!!
(Cinc segons més tard)
PEQUE: Mama, vull berenar.


(Al sofà de casa)
MAMA(abaçant el peque): Però quin nen més maco, me'l menjaré sencer!!
PEQUE: Mama, si te'm menges et quedaràs sense nen!!!


dimecres, 3 de juliol del 2013

De vacances

Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.

Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!

Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.

El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.

El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...

Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!

Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!

dijous, 27 de juny del 2013

"I ara m'enfado, hum!"

Coincidint amb el final de curs, el peque ha agafat el costum de declarar als quatre vents que s'enfada.

Qualsevol excusa és bona.
"Com que no em dones xocolata, ara m'enfado, hum!", creua els braços i abaixa el cap, amb una escenificació dramàtica perfecta. El primer cop va fer gràcia i tot.

M'agradaria saber d'on treu aquestes reaccions, suposo que d'altres nens de classe o de la tele?

Sembla que va de baixa però va haver-hi uns dies que tot li servia d'excusa per enfadar-se.
Hem passat molt d'ell i quan començava una frase amb "Si no em fas/dones.....doncs llavors no vindràs a casa meva" o semblant, el parem i li diem que torni a començar, que no ens agrada que parli així sense motiu.

Qué difícil educar! Tot un repte!

dimarts, 25 de juny del 2013

Les formigues sordes

A casa tenim declarada la guerra a les formigues.

No sé pas què ha passat però ens van començar a envair la cuina. Primer corrent pel marbre i després escalant el moble de les escombraries.

Tot i deixar la cuina cada nit ben endreçada, al matí descobriem un caminet atrafegat recorrent alguna superfície.
Ho sento per elles però és la guerra.
El meu home intenta tapar els foradets amb aquaplast (il·lús!).Tenim l'aspirador sempre a mà i la fregona a punt. El peque hi troba la gràcia al fet de xafar-les. Jo mai he volgut fer mal als animals però que em deixin en pau!!

Quan les "fu**ing ants" van allargar la seva expedició cap al passadís, vaig pensar que haviem d'adoptar mesures desesperades i vaig comprar un aparell d'ultrasons que segons el prospecte les atonta i les fa abandonar el niu.

Les nostres formigues deuen ser sordes.

Potser n'hi ha menys però amb les escabetxines que fem a diari podem haver minvat la població.
I així estem.
Poso els cubells de la basura a davant de l'aparell, esperançada. A veure si se'ls destapen les orelles i se'n van ni que sigui a casa del veí!!!

dijous, 20 de juny del 2013

Adéu a P3

M'ha passat volant aquest curs.

La setmana entrant hem de passar a recollir els informes del 3er Trimestre. La seva mestra, la Rosa, va molt per feina i no ens ha donat hora: "Si no he de dir res especial és tonteria!"- va exclamar.
Això vol dir que tot va bé  i que haurem de confiar plenament en el seu criteri!

No tinc cap queixa sobre res. El peque va content a escola i s'ha espavilat molt durant el curs. Es nota una evolució com a personeta.
Sempre ens explicava que pintava i que feia "feines". Avui hem comprovat amb l'àlbum que ha treballat molt! Han practicat resseguint moltes lletres i pintant molts dibuixets. I ho fa molt bé, la veritat!
Han fet tantes coses diferents: Han cantat molt, memoritzat poemes, cuinat, fet una flashmob...coses que m'han sorprés gratament! Com ha canviat l'escola des de que jo vaig anar-hi!


D'amiguets, que era el que més m'inquietava, s'ha obert i té el seu grupet. Sobretot hi ha el M -el seu amiguet de l'ànima- però també parla d'altres. És curiós que durant el primer trimestre només parlava de la B i ara, en canvi, prefereixi estar amb d'altres nens (en masculí).


El curs vinent ja no serà dels més petits del cole. Fa peneta, el temps passa però... c'est la vie!

Adéu a P3! Ens ho hem passat molt bé!




dilluns, 17 de juny del 2013

Dibuixant amb témpera sólida

Havia llegit en alguns blocs sobre aquesta espècie de ceres anomenades tèmpera sòlida i en parlaven molt bé. Així que en vaig comprar-ne un paquet i han estat un èxit.
Són com tubs de cola d'enganxar però de colors brillants. Cobreixen el paper molt bé, sense que costi gaire. No són per dibuixos petits o precisos més aviat per murals.
Al peque li encanten i tot sovint demana de jugar-hi.
Els recomano per passar estones durant aquest estiu (n'hi hauran unes quantes!) i crear autèntiques obres d'art.
Dibuixant elements climàtics!!