Pàgines

diumenge, 18 d’agost del 2013

Gerros amb cactus

Això també ho vaig veure al Pin.teres.t (quina font d'inspiració!), per més detall, d'aquí.
Com que tenia els ingredients a casa (gerros de vidre de l'ikea, petxines i pedres, cactus no punxants (succulents in english?)) ens hi vem posar fa unes tardes.

No queda tan preciós com a l'orginal perquè la terra s'escola cap a les pedres, però vaig intentar posar les petxines o pedres més grosses el més amunt possible perquè ho aturessin.
Ens ho vem passar molt bé amb el peque tot i que ell també volia posar-hi altres coses que no hi enganxaven gaire (cotxes) -no tenim el mateix sentit de l'estètica!


Els tres gerros,

omplerts amb petxines i cargols i sílex,

souvenirs d'excursions i grans moments.


Porto uns posts ensenyant les meves cosetes. Com trobaré a faltar d'aquí res el temps lliure!!!

divendres, 16 d’agost del 2013

Guarda-tisores

Hi ha mil models d'aquest Guardatisores però aquest l'he fet seguint el tutorial que vaig trobar al Pin.te.rest de la Rakel del blog Hecho de Tela.

Com que només tinc dues tisores, he adaptat la butxaca més petita per fer un alfileter.

I com em va quedar tan xulo -roba texana reciclada i quadrets de vichy vermells-, en vaig fer un altre per la meva amiga M que també està fent els seus primers pinitos amb la màquina de cosir.

Què us pareix?
Hi ha molts fallos però...
...m'encanta!


diumenge, 4 d’agost del 2013

Bossa de roba

Surfejant pel Pinterest vaig trobar aquest tutorial de little girl Pearl per fer una bossa de roba. Tenia ganes de fer-me'n una per posar-hi el quadre de punt de creu -que ara estic a punt d'acabar!- i que porto uns tres anys encabit en una bossa de plàstic (del British Museum, això sí).

A l'hivern vaig comprar unes robes de topos que s'havien quedat oblidades a l'armari.
Així que ja no tenia l'excusa del temps!

Ha tingut el seu procès: entendre les instruccions -vaig agrandir mesures-, tallar les peces -ui ui ui- i finalment atrevir-me a cosir-ho tot amb la màquina de cosir de la Iaiato.

Estic molt contenta del resultat: ho he fet jo! Em venen ganes de regalar bossetes a tothom!
Espero que aquesta sigui la primera d'una munt de projectes futurs!!!
Arribaré a ser una "custurica apanyada"?

Quina monada de topos!

I és reversible!

dimecres, 31 de juliol del 2013

Camí secret

Dues mares i tres nens acabàvem d'arribar a la caseta i feien plans sobre què fer durant la tarda.

"I si anem a fer un passeig per aquí darrera casa teva que és tot muntanya?"-proposa una.
"Sí, i ens emportem el berenar i els hi ensenyem el nostre camí secret, d'acord Mika?-diu l'altra mare.
"Síiiiiiii"- s'emociona el nen de 4 anys, mostrant el seu entusiasme tot saltant.

Decidits, comencen els preparatius: fan un pipí, canvien sabates... Quan s'adonen, el Mika ha desaparegut i la porta del carrer és oberta de bat a bat.

Comencen tots a cridar-lo.
La mare del Mika surt al pati cridant el seu nom. Baixa a la carretera, torna a pujar. Demana als veïns si l'han vist. Va amunt i avall del carrer, neguitejant-se cada cop més.

L'altra mare agafa el germà petit a coll i el seu fill de la mà i comença a buscar amagatalls per dins de la casa.
Sent com segueixen cridant al nen sense resposta, la veu de la mare cada cop més desesperada.
Pugen a l'habitació dels nens i la troben buida però fan una ullada per la finestra.

I veuen el Mika enfilat dalt d'unes roques, potser a uns 200 m, al final del "camí secret".
Obren la finestra i avisen a la mare. I observen el retrobament com si es tractés d'una pel·lícula: la carrera de la mare,  com insta a baixar al nen, com el renya i com l'abraça.

Més tard, la  mare del Mika comenta que li deuen haver sortit 30 cabells blancs en aquells 5 minuts.


No és el primer cop que aquest nen s'escapa sense dir res.
Com ensenyar-li a un nen de 4 anys i sense por a tenir consciència dels riscos que pren?

En ocasions com aquesta, agraeixo tenir un peque prudent!

dilluns, 29 de juliol del 2013

Observacions

L'altre dia a la plaça em vaig convertir en una observadora científica del comportament del meu fill.

Observant...
Feia estona que un grup de nens de la seva edat i escola jugaven amb una pilota. Sense sort, el peque intentava treure-li al P, un nen molt àgil que coneix i que li treu un cap.

Al cap d'un moment, des de l'altra banda de la plaça veig com el P. arrossega al peque cap a uns matolls -amb dificultat, el peque s'hi resistia però l'altre és més fort. Desapareixen però veig que el P aixeca el puny com per pegar-lo. Vaig haver de dominar l'impuls de sortir corrents (i salvar-lo).

Al cap de res, apareix el peque plorós dient que el P l'ha picat. No aconsegueixo entendre el motiu però l'aconsolo, es calma i se'n torna a jugar, aquest cop amb el seu amiguet M. I aquí no ha passat res.

Vaig fer bé?  El P. no és bel·licós, em diuen que no és mal nen. I el meu fill, tan tímid que era, ara s'esvalota i s'atreveix a burxar com qualsevol altre. Vull que el peque sàpiga resoldre els seus problemes tot sol, que s'espavili. Potser és massa petit encara amb 3 anys i mig?


dissabte, 27 de juliol del 2013

El nom del meu avi

Pel meu cumple em van regalar el seu darrer CD.
A primer cop d'orella, les melodies de les cançons són més lentes i s'assemblen entre sí.
Les lletres continuen sent genials, petits contes utilitzant les paraules precises.
Serà qüestió d'anar escoltant-lo amb calma.
Però hi ha una cançó que se'm va enganxar des del primer moment, la de la Teresa Rampell.
Que vagi de gust!



(PD:el meu avi se'n diu, de Manel)

dijous, 25 de juliol del 2013

Bons moments a l'Empordà

Vem repetir estada a la casa rural de l'any passat. Amb els tràfecs de final de curs, no tenia ganes de buscar coses noves així que vem decidir assegurar la jugada. Perquè el Baix Empordà ens encanta.

Et lleves al matí i en mitja hora tens quantitat de llocs interessants on anar.

Que al matí vols platja? Doncs mires el mapa i tries. Nosaltres aquest any vem anar a Platja de Pals, Tamariu, Llafranc i Sa Riera.
Que et ve de gust passejar per la civilització? Aquest cop vem estar a l'Estartit, Palafrugell, Palamós.
Ceràmica? La Bisbal! No em vaig firar gaire, tenia el temps cronometrat...
Descobrir poblets de pedra? Doncs vinga cap a Pals, Palau-Sator, Peratallada, Fontclara, Sant Feliu de Boada...
A més a més a més, vem dedicar un dia a Empúries: visita a les runes, bany a la idíl·lica platja del davant i dinar al preciós poblet de St Martí.

El peque s'ho va passar pipa. A la platja i a tot arreu es banyava amb el seu flotador (i això que l'aigua estava fresqueta, us ho asseguro!!). Ha dormit i menjat molt bé. Ha caminat força (tot i que intentava que el seu pare el portés a les espatlles) i s'ha atrevit a fer coses noves com ara pujar a una "nòria" (de les petites per nens!). Es va posar morenet, va curar-se dels mocs i va menjar com un campió.
Beneïdes vacances, que ràpid passen!
Llafranc i Calella de Palafrugell des del Far de St Sebastià